Ahir es van debatre al Parlament de Catalunya els Pressupostos del Govern de CIU per aquest any 2012.
Com portaveu de CIU en matèria econòmica vaig defensar els pressupostos i vaig fer la meva intervenció tenint en compte en els següents punts:
- Son uns pressupostos incomparablement menys durs que els anteriors i formen part d’una segona fase del Pla d’Ajust basat en els principis d’austeritat, prioritat de la despesa social, credibilitat i corresponsabilitat.
- Ajuden a infondre l’esperança, sanegen els comptes i posen les bases perquè els particulars puguin créixer, perquè les empreses puguin prosperar i sortir a temps de la maleïda crisi amb les millors condicions possibles.
- Hi ha una sèrie de partides que augmenten la seva dotació econòmica. Partides en les Catalunya pot créixer i que connecten amb l’empresa i els treballadors perquè el país tiri endavant.
- Continuïtat dels programes de l’Institut Català de Finances, reducció del dèficit, que permetrà recursos lliures a particulars, polítiques d’estímul a la recerca, desenvolupament i innovació; el canvi de model de la Formació Professional, el foment de l’activitat productiva amb 337’7 milions d’euros, la promoció al desenvolupament empresarial i la potenciació i competitivitat del teixit productiu i empresarial català. Son exemplars clars de la voluntat del Govern de posar les bases per a recuperar el camí del creixement econòmic i la creació d’ocupació i sortir reforçats de la dura crisi que estem travessant.
- Els actuals pressupostos demostren els esforços del Govern perquè no trontolli mai la Societat del Benestar. Un 70% es destina a les partides de Salut, Ensenyament i Benestar .
Tots volem defensar la societat del benestar, però hi ha certes maneres de defensar-la que la perverteixen. Els partits del Govern Tripartit creuen que quants més recursos hi aboquem a la societat del benestar més es defensa, però depèn de com s’hi aboquin aquests recursos, més es tensa i més dificultats hi ha al respecte.
Per últim vaig emplaçar a la resta dels grups parlamentaris per a treballar conjuntament i per enviar un missatge a tothom dient que malgrat les diferències que tenim i les discrepàncies podem treballar junts per sortir-no-en.
Malgrat la crisi, aquí junts, malgrat les discrepàncies, aquí junts, amb un govern determinat, amb coratge i amb valentia, vencerem la crisi.
Com a portaveu de CIU he participat en la Comissió d’Estudi d’un Nou Model de Finançament basat en el Concert Econòmic que el Parlament va constituir el passat mes de juny per a donar compliment a la Resolució 61/IX aprovada en la sessió plenària del dia 4 de maig. El seu objectiu era analitzar la relació fiscal entre Catalunya i l’Estat, l’actual sistema de finançament autonòmic i la seva incidència sobre el grau de desenvolupament econòmic.
Aquest passat divendres, la Comissió va acabar els seus treballs amb la votació del corresponent dictamen. Valoro molt positivament la feina de tots els diputats i diputades que han col·laborat durant tot aquest temps.
Ens trobem ara en un moment decisiu, hem de vèncer la crisi i preparar el país pels propers anys i això requereix un nou model de finançament que es fonamenti en els criteris que hem plantejat en la Comissió.
Cada Grup Parlamentari va presentar la seva proposta de pacte fiscal. La proposta del Grup Parlamentari de CIU es basa, principalment, en quatre punts.
1- Un model bilateral de relacions amb l’estat espanyol
2- Tal i com estableix l’article 204.1 de l’Estatut, es reclama la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, que correspon a l’Agència Tributària de Catalunya.
3- La Llei del Pacte Fiscal, conformada per tres grans capítols: capítol fiscal, que estableixi i reguli la cessió de tots els tributs que es paguen a Catalunya; capítol financer, que determini els principis i les fórmules de càlcul d’una quota de compensació; i una llei que permeti establir la coordinació bilateral i la revisió i actualització del model.
4- La quota de retorn: la possible contribució a la solidaritat. Cap Grup s’ha manifestat en contra que Catalunya exerceixi la solidaritat respecte a la resta de pobles d’Espanya. Ningú ho discuteix. El que discutim és el topall i els límits.
Durant la meva intervenció a la Comissió, vaig reivindicar la necessitat d’un Pacte Fiscal per fer front a la crisi econòmica actual. Es tracta d’una aspiració majoritària a la societat catalana. La sentència del Tribunal Constitucional – que va frustrar les nostres aspiracions nacionals – i la posterior manifestació del dia 10 de juliol va obrir els ulls a centenars de ciutadans que van entendre que no podíem seguir com estàvem i van reconèixer massivament que aquest era el camí a seguir.
El Pacte Fiscal ha de servir per garantir l’Estat del Benestar, garantir la societat del benestar vol dir anar més enllà i disposar d’un nou model de finançament que ho faci possible.
El nou model de finançament pactat l’any 2009 ha posat de manifest, en els seus primers anys de funcionament, l’existència d’una sèrie d’insuficiències que justifiquen la revisió del mateix.
Hi ha uns recursos nets per a Catalunya inferiors al rendiment de la cistella d’impostos cedida i el principi d’ordinalitat no es garanteix. Catalunya és en la 3a posició en capacitat en recursos tributaris, però passa finalment a la 15a en recursos reals rebuts, una vegada aplicats els mecanismes d’anivellament. Hi ha 6 comunitats autònomes que reben més recursos que Catalunya quan la seva capacitat tributària és inferior a la catalana. Com ens hauríem de conformar amb una ordinalitat d’aquestes característiques?
Curt i ras. Necessitem un nou model de finançament. Crec sincerament que aquesta Comissió ha estat el primer pas per aconseguir-ho i estic convençut que ens sortirem. Si més no, després dels treballs de la Comissió estem tots una mica més esperançats.
El passat dilluns dia 10 vaig participar en l’acte d’inauguració dels curs de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de les Corts a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials.
Hi van assistir el Sr. Xavier Colom, Vice-rector d’Estudiantat i Docència, la Sra. Glòria Martín, Presidenta del Consell Municipal del Districte de les Corts, la Sra. Neus Cònsol, Sots-directora de Política Acadèmica ETSEIB i la Sra. M. Assumpció Roset i Elías, Comissionada d'Alcaldia de Barcelona per a la Gent Gran. L’acte va ésser presidit pel Sr. Joan Vila com a President de l’Aula d’Extensió Universitària.
A mi em van convidar com a diputat i President de la Comissió d’Economia i Finances per a fer la conferència inaugural sobre l’actual situació econòmica.
Crec que vaig exposar de manera prou entenedora i clara el delicat moment que pateixen les finances de la Generalitat de Catalunya, l’endeutament que suportem, el desmesurat dèficit que tenim i els principals motius que ens han dut a l’actual situació financera.
Vaig donar el meu punt de vista respecte a tots aquests conceptes i sobre les reformes estructurals que cal implementar: reforma de l’Administració, del mercat laboral, del sistema financer i fiscal.
Com a membre de la Comissió d’Estudi d’un Nou Model de finançament basat en el concert econòmic vaig voler explicar que una de les solucions per a fer front a l’actual dèficit fiscal que pateix Catalunya és a través del Pacte Fiscal. Catalunya paga molts impostos i rep molt poc a canvi. Cal que la Generalitat recapti i gestioni tots els impostos que paguen els catalans i després passi comptes amb l’Estat pels serveis que presta.
Vaig acabar la meva intervenció animant a tots els presents i dient-lis que amb voluntat, optimisme, entrega i estimació ens en sortirem i que ells eren l’exemple més clar a seguir.
L’acte va finalitzar amb un magnífic concert a càrrec de la Rebeca Miyar, finalista del 7è concurs Internacional de Música de les Corts que es va oferir un autèntic recital de piano.
El ple ha rebutjat, per 113 vots a favor i 16 en contra, la Proposició de Llei de modificació de l'article 5 del decret llei 3/2010, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic, pel que fa a la determinació del tipus de gravamen general de l'impost d'actes jurídics documentats, presentada pel Partit Popular.
El text arribava al debat amb les esmenes de retorn presentades per CiU, PSC i ICV-EUiA, i proposava reduir novament aquest tipus de gravamen a l'1 per cent, com fixava la llei de mesures fiscals i administratives abans que la modifiqués el decret de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic, que va elevar aquest tipus a l'1,2 per cent.
La meva intervenció s'ha basat en la defensa de l'esmena a la totalitat presentada per CIU no perquè no estiguem d'acord amb la iniciativa propiament dita. Estem a favor amb molts dels plantejaments que presenta el PP, som partidaris de la moderació fiscal i hem recorregut un llarg camí dient que els abusos en l'ambit fiscal son contrapruduents per a l'economia productiva.
Donem suport als continguts genèrics - els portàvem en el nostre programa electoral- però el que no compartim és la seva oportunitat. És el moment adequat ara per presentar aquesta iniciativa? Tal i com deia el President Mas en el debat de Política General hem de mantenir durant l'any 2011 i 2012 els nivells fiscals que va aprovar l'anterior Govern de la Generalitat durant la darrera legislatura degut a la difícil situació de les finances públiques. És per aquest motiu que varem presentar una esmena a la totalitat.
Us animo a seguir la meva intervenció!!
Transcripció intervenció 05.10.11
El passat dia 27 de setembre va tenir lloc la sisena sessió del seminari sobre el liberalisme i l'Acció Humana sota el títol "El Càlcul Econòmic " a càrrec d'en Pau Labró i amb la presència del Sr. Joan Torras. Aqui teniu un resum de la darrera sessió.
6ena sessió El Càlcul Econòmic. Pau Labró Vila
Pàgina 1 de 1412345...10...»Últim »
El passat dia 27 de setembre va tenir lloc la sisena sessió del seminari sobre el liberalisme i l'Acció Humana sota el títol "El Càlcul Econòmic " a càrrec d'en Pau Labró i amb la presència del Sr. Joan Torras. Aqui teniu un resum de la darrera sessió. 