La Generalitat s’ha vist obligada a posar en marxa una emissió de bonus a particulars amb unes característiques força peculiars. Una rendibilitat del 4,75% d’interès i uns costos d’intermediació de les entitats bancàries del 3% fins els 1.800 milions d’euros i del 2% per la resta d’operacions. L’emissió podria arribar fins els 2.500 o 3.000 milions d’euros.
Naturalment el Govern de la Generalitat és lliure de fer una emissió d’aquest tipus. En té tot el dret. És més, al llarg de la recent història del nostre país altres governs ho han fet. Ara bé, el moment escollit per fer l’emissió evidencia unes dificultats de finançament que francament ens inquieten. Una iniciativa governamental d’aquest tipus quan la legislatura està esgotada és un indicador preocupant de la salut de les nostres finances públiques.
Evidentment, la peculiar emissió ha ajudat a que Moody’s rebaixi la solvència de la Generalitat quan les altres dues agencies de rating – Standard Poor’s i Fitch- ja ho havien fet. Vet aquí un altre motiu de preocupació. És una mala noticia per a Catalunya que la nova retallada de solvència vingui formulada per una agencia com Moody’s que, alhora ens avisa de què inevitablement els bonus emesos per la Generalitat elevaran encara més el cost de l’endeutament de l’Administració.
Es clar que a tothom li desagrada aquesta situació. Tanmateix hi ha una noticia lligada a aquesta i és que Catalunya com a comunitat autònoma passa a ocupar el darrer lloc de la llista de comunitats atenent a la seva qualificació. Dit amb prudència però amb fermesa, aquesta situació de disminució de solvència no es compadeix de les reiterades afirmacions fetes pel Departament d’Economia respecte a la impecable gestió de la crisi. Tants i tants debats amb el Conseller Castells, tantes i tantes enganxades amb diputades i diputats del Tripartit al Parlament advertint de l’ineficaç gestió de la crisi i de l’indiscutible possibilitat de millorar-la, perquè ara els fets em vinguin a donar dramàticament la raó.
La situació era difícil i ho segueix sent molt, però el balanç de l’activitat del Govern també en matèria econòmica és, malauradament molt deficient.
Darrera qüestió que no em puc estar d’esmentar. El 4,75% és una magnífica remuneració de capital que, amb l’excepció d’alguna entitat privada, cap institució financera ha estat capaç d’oferir. El Govern ho ha tingut que fer. Excés? Probablement. Sostinc, però, que encara hi ha un element que crida més l’atenció i esperona la nostra crítica: l’exagerat cost d’intermediació. No podem compartir-ho.
El cost de l’emissió de bonus per a la Generalitat es situarà al voltant del 7,75%, en la primera fase, això és cinc vegades superior a la d’altres països europeus. No podem anar bé. Aquest percentatge afectarà inevitablement i de manera notable al ja gran endeutament de la Generalitat. El proper Govern de Catalunya, sigui de la naturalesa i del color que sigui, ho tindrà molt i molt magre.
Malgrat tot, vull avançar que l’emissió de bonus serà un gran èxit de públic i que, molt probablement, el Govern n’emetrà més. De tot això és evident que els ciutadans no en tenen cap culpa però el cost desmesurat l’acabarem pagant entre tots plegats i molt especialment aquells que menys tenen.
Crec que no hi ha dret que en el cas de La Caixa a més del percentatge que rebran de La Generalitat pel capital que poguem invertir cada un dels catalans, ( 3 % ??? ) a més a més sembla ser que ens cobraràn un 0,35 % del capital + 0,25 % per abonament de cupons, per tant un 0.60 % que restarà del 4,75 %. Totes les entitats aplicaràn aquests percentatges ?
És immoral que s’utilitzin els diners de la Generalitat per un motiu tant partidista. Aquesta no és manera de de fer política i més sabent que anteriorment han reduït les pensions a la gent gran, que són la gent que més ho necessita.
És a dir, d’una banda retallem pensions i de l’altre li diem a la gent que compri bons am a un 4,75 d’interès quan ja no tenen diners. Perquè aquesta hipoteca justament ara? És més, no es donen compte que estan perjudicant un altre cop a la majoria de persones d’aquest país. Tindrem menys diners per polítiques socials i tots els que som “mileuristes” no ens podrem permetre comprar bons…
Veig dos motius clars d’aquest fet:
1) Els Tripartit ha exfoliat les arques de la Generalitat.
2) Necessiten seguir governant al preu que sigui.
No ens enganyem, per molt socialistes que siguin, el seu fort no són les polítiques socials ni els treballadors. Fa temps que les dretes i les esquerres han deixat de tenir sentit. Tots volem el millor per Catalunya. Per tant, dit això, m’agradaria invitar des d’aquí, a tots els socialistes a que no utilitzin més el recurs del defensors del poble per guanyar vots
Crec que aquesta no és la solució ja que la greu crisi passa factura a tothom i no és culpa dels catalans que la Generalitat l'hagin escurat pel mal govern i gestió del tripartit. Necessitem un canvi de rumb per superar la crisi i aixecar Catalunya.
Si una empresa, especialment una PIME, demanés un préstec per a poder pagar nòmines o bé despeses corrents, cap entitat financera aprovaria la seva sol.licitud. Els bonus tenen la finalitat de configurar l'endeutament necessari per a la realització d'inversions. Endeutar-se a curt termini implica una política financera de "terra cremada" i és una evidència més de que el tripartit ha assumit perfectament que marxarà de la Generalitat en menys d'un mes. Serà CiU qui haurà de resoldre aquest i tots els altres problemes, financers i no financers, que el trist-partit de les esquerdes ens ha deixat d'herència.