El ple ha rebutjat, per 113 vots a favor i 16 en contra, la Proposició de Llei de modificació de l'article 5 del decret llei 3/2010, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic, pel que fa a la determinació del tipus de gravamen general de l'impost d'actes jurídics documentats, presentada pel Partit Popular.
El text arribava al debat amb les esmenes de retorn presentades per CiU, PSC i ICV-EUiA, i proposava reduir novament aquest tipus de gravamen a l'1 per cent, com fixava la llei de mesures fiscals i administratives abans que la modifiqués el decret de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic, que va elevar aquest tipus a l'1,2 per cent.
La meva intervenció s'ha basat en la defensa de l'esmena a la totalitat presentada per CIU no perquè no estiguem d'acord amb la iniciativa propiament dita. Estem a favor amb molts dels plantejaments que presenta el PP, som partidaris de la moderació fiscal i hem recorregut un llarg camí dient que els abusos en l'ambit fiscal son contrapruduents per a l'economia productiva.
Donem suport als continguts genèrics - els portàvem en el nostre programa electoral- però el que no compartim és la seva oportunitat. És el moment adequat ara per presentar aquesta iniciativa? Tal i com deia el President Mas en el debat de Política General hem de mantenir durant l'any 2011 i 2012 els nivells fiscals que va aprovar l'anterior Govern de la Generalitat durant la darrera legislatura degut a la difícil situació de les finances públiques. És per aquest motiu que varem presentar una esmena a la totalitat.
Us animo a seguir la meva intervenció!!
Transcripció intervenció 05.10.11
El Parlament de Catalunya ha aprovat la pràctica supressió de l’Impost de Successions després d’un tens debat entre Govern i oposició. Culmina així set anys de feina feixuga per tractar d’eliminar un impost que sempre he considerat injust i confiscatori. Set anys d’intensos debats al Parlament il·lustren abastament el seu contingut doctrinal i ideològic. No m’hi referiré ara. Al final de l’article trobareu una relació precisa de totes les nostres intervencions parlamentaries al llarg d’aquests anys.
Vull insistir avui en l’esforç que milers i milers de catalans han fet des de tribunes ben diferents per avançar en el camí de la supressió. Junt amb ells, CIU ha estat el principal motor parlamentari d’aquesta iniciativa.
La diputada Laia Ortiz d’ICV ho reconeixia explícitament ”Ningú ha fet més que Convergència i Unió per a suprimir aquest impost” Tenia raó. Això ha estat possible perquè la Federació ha captat el pes fonamentat i determinat de molts ciutadans compromesos amb l’objectiu de la supressió i, alhora perquè els partits de l’esquerra parlamentaria van interioritzar en el seu moment la pressió de CIU. De fet, la reforma feta pel Tripartit en la darrera legislatura n’és un exemple prou eloqüent.
Després de l’eliminació de l’Impost de Patrimoni per part del Govern del PSOE, els partits d’esquerra catalans es van veure obligats a portar a la Cambra el mes de febrer de 2010 la reducció de l’Impost de Successions més enllà dels seus programes i dels seus desitjos.
Aquell dia vaig tenir la clara percepció de què havíem guanyat el debat i que l’eliminació de l’Impost de Successions era qüestió de temps. Això em va permetre poder afirmar amb modèstia però amb convicció en el darrer Ple que “Si arribem al Govern suprimirem l’Impost de Successions”
És veritat que han estat moltes les persones que sense oposar-se a l’eliminació de l’Impost han suggerit si en plena crisi econòmica i amb les finances de la Generalitat escanyades era el moment adequat de fer-ho. Era personalment sensible a aquest plantejament però, crec sincerament, que en una situació de desafecció política com la que estem vivint era imprescindible complir amb el nostre programa electoral, amb el compromís que vàrem adquirir amb els catalans. Era una obligació política i moral.
Expresso doncs sense reserves la meva satisfacció perquè finalment els catalans ens hem pogut desempallegar en molt bona mesura d’un impost injust, atemptatori de la llibertat i minimitzador de la voluntat de testar lliurament a qui es volgués quan els impostos corresponents s’han satisfet prèviament com estipulen altres lleis tributàries.
La meva satisfacció té un però. La feina està quasi enllestida però resta encara una petita part de l’Impost que haurà d’ésser suprimida en el futur pels mateixos criteris de justícia i llibertat que han informat sempre els meus plantejaments a l’hora de justificar la supressió de l’Impost de successions.
Sempre he tingut en compte la vessant econòmica de l’Impost i això ha permès que batalléssim per què els ciutadans de Catalunya no es veiessin tractats de manera desigual i injusta respecte a la resta de CCAA. Sempre he valorat què suposava l’Impost en termes de recaptació per a l’Administració però hi havia dos criteris de major rang a tenir en compte: la injustícia constitutiva en el tractament de la successió i la llibertat del testador.
La feina com deia encara no està acabada. Encara ens queda l’Impost de Donacions i tinc la percepció de què acabarem amb ell en un termini màxim de dos anys.
Vull subratllar també en aquest article que el PP sempre ha estat un aliat en aquesta causa i em sembla de justícia reconeixeu-ho. Hi ha un compromís explícit amb el PP de què el Govern de CIU remeti a la Cambra un Projecte de Llei per a la supressió de l’Impost de Donacions abans de dos anys.
D’aquest manera haurem tancat el cercle i, malgrat les queixes, els laments, les imprecacions i les denúncies dels partits d’esquerres, Catalunya serà aleshores, vanguarda d’un model tributari just, eficient, modern i de referència per a tots els països europeus.
Sigui el meu darrer paràgraf per a valorar i agrair l’esforç de tots els meus conciutadans que durant anys han fonamentat les meves conviccions.
Debat Proposició de reforma parcial.18.04.2007 (I)
Debat Proposició de llei reforma parcial 14.10.2009 (I)
Debat Projecte de Llei Impost Successions i donacions. 10.03.2010
Debat Projecte de Llei Impost Successions i donacions. 27.05.10
Comencem aquesta setmana un nou període de sessions al Parlament de Catalunya. Endeguem una nova legislatura, la novena, amb unes condicions radicalment diferents a l’anterior. Un Govern de CIU dirigeix el país. El mapa polític català ha quedat ben trasbalsat. Enrera queden set anys de governs tripartits amb un balanç controvertit i com a llegat una situació financera força complicada a la que naturalment la greu crisi econòmica que patim no és aliena. La situació és prou greu perquè no calgui carregar tintes.
Tornem a l’activitat parlamentaria i en el primer ple ordinari, l’economia i la situació de les finances de la Generalitat són els temes claus. El Projecte de llei d’autoritzacions financeres i normes pressupostàries i tributàries durant el període de pròrroga pressupostària, les interpel·lacions al Govern sobre l’Impost de Successions i Donacions, sobre la política fiscal, sobre la situació financera de la Generalitat, sobre les mesures per a sortir de la crisi econòmica i crear ocupació i sobre el diàleg social en són una prova prou clara.
És doncs evident que el Govern i l’oposició fan de la crisi econòmica i les seves eventuals sortides un tema cabdal.
El Pla de reequilibri econòmic i financer de la Generalitat és una primera passa de caràcter imprescindible. Convé que tanquem un acord entre el govern català i l’espanyol. Avui en Mas intentarà formalment aquest acord per tal de començar a posar les bases pel redreçament econòmic que el país necessita.
El dimecres en el Ple tindrem la confirmació de com ho veu el Govern i com ho avalua l’oposició. Penso que sense pactes de fons entre totes les forces polítiques i civils de Catalunya serà difícil que ens sortim
Ahir vàrem votar en contra del Projecte d’aprovació de l’escala autonòmica de l’IRPF per considerar que es tracta d’una mesura d’hipocresia política que no tindrà impacte sobre les finances de la Generalitat.
Amb aquesta mesura el Tripartit només vol tenir la cobertura política i ideològica pels grups d’esquerres, volen salvar la seva consciència dient que han endegat un increment d’impostos pels rics. Així també intenten amagar que han incrementat els impostos per a tothom mitjançant transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, impostos indirectes que paga tothom. I a canvi acceptant aquest increment d’impostos fan l’aparador i la retòrica i diuen que castigaran els rics. No volem aquest hipocresia política.
L’augment de l’IRPF no té sentit ja que introdueix un element distorsionador en un moment d’estancament per les retallades i, a més, significa poc per la recaptació de la Generalitat.
Manifesto la meva inquietud per la greu situació de les finances de la Generalitat, amb un increment del 18’2% del dèficit de gener a maig, i un dèficit que ja se situa en 2.160 milions d’euros. És evident i comprenc la pressió que pateix el Govern. Desitjo, sincerament, que canviï però han escollit un camí que no compartim perquè algunes de les mesures són injustes i perquè no volem l’increment dels impostos a tota la ciutadania.
Finalment el Projecte de llei va ésser aprovat amb 67 vots a favor, 60 en contra i 3 abstencions
D’altra banda el Tripartit va rebutjar una modificació de la llei de l’IRPF per ajudar als professionals autònoms, només perquè l’ha presentat CiU
Ahir vaig defensar en el Ple del Parlament una proposta per a presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de Llei de modificació de l’article 29 de la llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Una mesura per ajudar a les activitats dels autònoms i professionals, en un moment de greu crisi.
Els grups parlamentaris que donen suport al Govern van rebutjar aquesta proposta per la tècnica aplicada sistemàticament pel Tripartit basada en que tot allò que ve de l’oposició no és vàlid i per la creença dels grups parlamentaris que donen suport al Govern, que els ciutadans i ciutadanes sempre tenen tendència al frau en matèria d’impostos
A pesar del rebuig del Tripartit a la proposta, hem anunciat que CiU la presentarà a Madrid a través del seu grup parlamentari al Congrés però és una pena que Tripartit hagi rebutjat l’oportunitat de presentar-la també com a Cambra catalana.
