Comissió d’Investigació entitats financeres

 

Ahir es va constituir al Parlament de Catalunya la Comissió d’Investigació sobre les possibles responsabilitats derivades de l’actuació i la gestió de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors.  És la primera Comissió d’Investigació que es constitueix aquesta legislatura i va ésser sol·licitada per ICV- EUiA, ERC i C’s i SI.

 
Vaig ésser elegit President de la Comissió amb els vots  dels diputats de CiU, el PSC, el PPC, ERC i C's, l'abstenció d'ICV-EUiA i el vot contrari de SI. Durant la meva intervenció vaig animar als diputats a treballar amb rigor i objectivitat. Som polítics, no jutges i venim a analitzar políticament uns fets, no a jutjar-los. L’objecte de la Comissió és escatir els fets i dilucidar eventuals responsabilitats per poder respondre a les inquietuds dels ciutadans davant una situació tan complicada. 

 

És per a mi un gran honor assumir aquesta presidència i em dedicaré a treballar-hi incondicionalment. .


Cal que tots els  membres de la Comissió siguin exigents amb els continguts i tinguin molta cura amb les formes perquè cap dret dels compareixents pot ésser violat o conculcat.

El dilluns dia 16 de juliol  es convocarà la primera reunió de la Comissió amb l’objectiu d’aprovar el Pla de treball, les compareixences, la documentació de treball, la metodologia i el calendari. 


Debat Pressupostos 2012

Ahir es van debatre al Parlament de Catalunya els Pressupostos del Govern de CIU per aquest any 2012.
Com portaveu de CIU en matèria econòmica vaig defensar els pressupostos i vaig fer la meva intervenció tenint en compte en els següents punts:
  • Son uns pressupostos incomparablement menys durs que els anteriors i formen part d’una segona fase del Pla d’Ajust basat en els principis d’austeritat, prioritat de la despesa social, credibilitat i corresponsabilitat.
  • Ajuden a infondre l’esperança, sanegen els comptes i  posen les bases perquè els particulars puguin créixer, perquè les empreses puguin prosperar i sortir a temps de la maleïda crisi amb les millors condicions possibles.
  • Hi ha una sèrie de partides que augmenten la seva dotació econòmica. Partides en les Catalunya pot créixer i  que connecten amb l’empresa i els treballadors perquè el país tiri endavant.
  • Continuïtat dels programes de l’Institut Català de Finances, reducció del dèficit, que permetrà recursos lliures a particulars, polítiques d’estímul a la recerca, desenvolupament i innovació; el canvi de model de la Formació Professional, el foment de l’activitat productiva amb 337’7 milions d’euros, la promoció al desenvolupament empresarial i la potenciació i competitivitat del teixit productiu i empresarial català. Son exemplars clars de la voluntat del Govern de posar les bases per a recuperar el camí del creixement econòmic i la creació d’ocupació i sortir reforçats de la dura crisi que estem travessant.
  • Els actuals pressupostos demostren els esforços del Govern perquè no trontolli mai la Societat del Benestar. Un 70% es destina a les partides de Salut, Ensenyament i Benestar.
Tots volem defensar la societat del benestar, però hi ha certes maneres de defensar-la que la perverteixen. Els partits del Govern Tripartit creuen que quants més recursos hi aboquem a la societat del benestar més es defensa, però depèn de com s’hi aboquin aquests recursos, més es tensa i més dificultats hi ha al respecte.
Per últim vaig emplaçar a la resta dels grups parlamentaris per a treballar conjuntament i per enviar un missatge a tothom dient que malgrat les diferències que tenim i les discrepàncies podem treballar junts per sortir-no-en.
Malgrat la crisi, aquí junts, malgrat les discrepàncies, aquí junts, amb un govern determinat, amb coratge i amb valentia, vencerem la crisi.
Transcripció debat pressupostos 18.01.12

Proposició de Llei de mesures urgents de contenció de la despesa

El ple ha rebutjat, per 113 vots a favor i 16 en contra, la Proposició de Llei de modificació de l'article 5 del decret llei 3/2010, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic, pel que fa a la determinació del tipus de gravamen general de l'impost d'actes jurídics documentats, presentada pel Partit Popular.

El text arribava al debat amb les  esmenes de retorn presentades per CiU, PSC i ICV-EUiA, i  proposava reduir novament aquest tipus de gravamen a l'1 per cent, com fixava la llei de mesures fiscals i administratives abans que la modifiqués el decret de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic, que va elevar aquest tipus a l'1,2 per cent.

La meva intervenció s'ha basat en la defensa de l'esmena a la totalitat presentada per CIU no perquè no estiguem d'acord amb la iniciativa propiament dita. Estem a favor amb  molts dels plantejaments que presenta el PP, som partidaris de la moderació fiscal i hem recorregut un llarg camí dient que els abusos en l'ambit fiscal son contrapruduents per a l'economia productiva. 

Donem suport als continguts genèrics - els portàvem en el nostre programa electoral- però el que no compartim és  la  seva oportunitat. És el moment adequat ara per presentar aquesta iniciativa?  Tal i com deia el President Mas en el debat de Política General hem de mantenir  durant l'any 2011 i 2012 els nivells fiscals que va aprovar l'anterior Govern de la Generalitat durant la darrera legislatura degut a la difícil situació de les finances públiques.  És per aquest motiu que varem presentar una esmena a la totalitat.

Us animo a seguir la meva intervenció!!

Transcripció intervenció 05.10.11



Successions: quasi un punt i final

El Parlament de Catalunya ha aprovat la pràctica supressió de l’Impost de Successions després d’un tens debat entre Govern i oposició. Culmina així set anys de feina feixuga per tractar d’eliminar un impost que sempre he considerat injust i confiscatori. Set anys d’intensos debats al Parlament il·lustren abastament el seu contingut doctrinal i ideològic.  No m’hi referiré ara. Al final de l’article trobareu una relació precisa de totes les nostres intervencions parlamentaries al llarg d’aquests anys.

 

Vull insistir avui en l’esforç que milers i milers de catalans han fet des de tribunes ben diferents per avançar en el camí de la supressió. Junt amb ells, CIU ha estat el principal motor parlamentari d’aquesta iniciativa.

 

La diputada Laia Ortiz d’ICV ho reconeixia explícitament ”Ningú ha fet més que Convergència i Unió  per a suprimir aquest impost”  Tenia raó. Això ha estat possible perquè la Federació ha captat el pes fonamentat i determinat de molts ciutadans compromesos amb l’objectiu de la supressió i, alhora perquè els partits de l’esquerra parlamentaria van interioritzar en el seu moment  la pressió de CIU. De fet, la reforma feta pel Tripartit en la darrera legislatura n’és un exemple prou eloqüent.

 

Després de l’eliminació de l’Impost de Patrimoni per part del Govern del PSOE, els partits d’esquerra catalans es van veure obligats a portar  a la Cambra el mes de febrer de 2010 la reducció de l’Impost de Successions més enllà dels seus programes i dels seus desitjos.

 

Aquell dia vaig tenir la clara percepció de què havíem guanyat el debat i que l’eliminació de l’Impost de Successions era qüestió de temps. Això em va permetre poder afirmar amb modèstia però amb convicció en el darrer Ple que “Si arribem al Govern suprimirem l’Impost de Successions”

 

És veritat que han estat moltes les persones que sense oposar-se a l’eliminació de l’Impost han suggerit si en plena crisi econòmica i amb les finances de la Generalitat escanyades era el moment adequat de fer-ho. Era personalment sensible a aquest plantejament però, crec sincerament, que en una situació de desafecció política com la que estem vivint era imprescindible complir amb el nostre programa electoral, amb el compromís que vàrem adquirir amb els catalans. Era una obligació política i moral.

  

Expresso doncs sense reserves la meva satisfacció perquè finalment els catalans ens hem pogut desempallegar en molt bona mesura d’un impost injust, atemptatori  de la llibertat i minimitzador de la voluntat de testar lliurament a qui es volgués quan els impostos corresponents s’han satisfet prèviament com estipulen altres lleis tributàries.

 

 

La meva satisfacció té un però. La feina està quasi enllestida però resta encara una petita part de l’Impost que haurà d’ésser suprimida en el futur pels mateixos criteris de justícia i llibertat que han informat sempre els meus plantejaments a l’hora de justificar la supressió de l’Impost de successions.

 

Sempre he tingut en compte la vessant econòmica de l’Impost i això ha permès que batalléssim per què els ciutadans de Catalunya no es veiessin tractats de manera desigual i injusta respecte a la resta de CCAA. Sempre he valorat  què suposava l’Impost en termes de recaptació per a l’Administració però hi havia dos criteris de major rang a tenir en compte:  la injustícia constitutiva en el tractament de la successió i la llibertat del testador.

 

La feina com deia encara no està acabada. Encara ens queda l’Impost de Donacions i tinc la percepció de què acabarem amb ell en un termini  màxim  de dos anys.

 

Vull subratllar també en aquest article que el PP sempre ha estat un aliat en aquesta causa i em sembla de justícia reconeixeu-ho.  Hi ha un compromís explícit amb el PP  de què el Govern de CIU remeti a la Cambra un Projecte de Llei per a la supressió de l’Impost de Donacions abans de dos anys.

 

D’aquest manera haurem tancat el cercle i, malgrat les queixes, els laments, les imprecacions i les denúncies dels partits d’esquerres, Catalunya serà aleshores, vanguarda d’un model tributari just, eficient, modern i de referència per a tots els països europeus.

 

Sigui el meu darrer paràgraf per a valorar i agrair l’esforç de tots els meus conciutadans que durant anys han fonamentat les meves conviccions.

 

 

 

 Debat Proposició de reforma parcial.18.04.2007 (I)

 Debat Proposició de llei reforma parcial 14.10.2009 (I)

 Debat Projecte de Llei Impost Successions i donacions. 10.03.2010

Debat Projecte de Llei Impost Successions i donacions. 27.05.10

Projecte de llei mod. Llei 19 2010. 01.06.2011


Novena legislatura

Comencem aquesta setmana un nou període de sessions al Parlament de Catalunya. Endeguem una nova legislatura, la novena,  amb unes condicions radicalment diferents  a l’anterior. Un Govern de CIU dirigeix el país. El mapa polític català ha quedat ben trasbalsat. Enrera queden set anys de governs tripartits amb un balanç controvertit i com a llegat una situació financera força complicada a la que naturalment la greu crisi econòmica que patim no és aliena. La situació és prou greu perquè no calgui carregar tintes.  

 

Tornem a l’activitat parlamentaria i en el primer ple ordinari, l’economia i la situació de les finances de la Generalitat són els temes claus. El Projecte de llei d’autoritzacions financeres i normes pressupostàries i tributàries durant el període de pròrroga pressupostària, les interpel·lacions al Govern sobre l’Impost de Successions i Donacions, sobre la política fiscal, sobre la situació financera de la Generalitat, sobre les mesures per a sortir de la crisi econòmica i crear ocupació i sobre el diàleg social en són una prova prou clara.

 

És doncs evident que el Govern i l’oposició fan de la crisi econòmica i les seves eventuals sortides un tema cabdal.

 

El Pla de reequilibri econòmic i financer de la Generalitat  és una primera passa de caràcter imprescindible. Convé que tanquem un acord entre el govern català i l’espanyol. Avui en Mas intentarà formalment aquest acord per tal de començar a posar les bases pel redreçament econòmic que el país necessita.

 

El dimecres en el Ple tindrem la confirmació de com ho veu el Govern i com ho avalua l’oposició.  Penso que sense pactes de fons entre totes les forces polítiques i civils de Catalunya serà difícil que ens sortim


Resultat debat parlamentari

 Ahir vàrem votar en contra del Projecte d’aprovació de l’escala autonòmica de l’IRPF per considerar que es tracta d’una mesura d’hipocresia política que no tindrà impacte sobre les finances de la Generalitat.

 Amb aquesta mesura el Tripartit només vol tenir  la cobertura política i ideològica pels grups d’esquerres, volen salvar la seva consciència dient que han endegat un increment d’impostos pels rics. Així també intenten amagar que han incrementat els impostos per a tothom mitjançant transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, impostos indirectes que paga tothom. I a canvi acceptant  aquest increment d’impostos fan l’aparador i la retòrica i diuen que castigaran els rics. No volem aquest hipocresia política. 
 
L’augment de l’IRPF no té sentit ja que introdueix un element distorsionador en un moment d’estancament per les retallades i, a més, significa poc per la recaptació de la Generalitat.

 Manifesto la meva inquietud  per la greu situació de les finances de la Generalitat, amb un increment del 18’2% del dèficit de gener a maig, i un dèficit que ja se situa en 2.160 milions d’euros.  És evident i comprenc  la pressió que pateix el Govern. Desitjo, sincerament, que canviï però han escollit un camí que no compartim perquè algunes de les mesures són injustes i perquè no volem l’increment dels impostos a tota la ciutadania. 

Finalment el Projecte de llei va ésser aprovat  amb 67 vots a favor, 60 en contra i 3 abstencions

Transcripció intervencio

D’altra banda el  Tripartit va rebutjar   una modificació de la llei de l’IRPF per ajudar als professionals autònoms, només perquè l’ha presentat CiU

 Ahir vaig defensar en el  Ple del Parlament una proposta per a presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de Llei de modificació de l’article 29 de la llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Una  mesura per ajudar a les activitats dels autònoms i professionals, en un moment de greu crisi.

Els grups parlamentaris que donen suport al Govern van rebutjar aquesta proposta per la tècnica aplicada sistemàticament pel Tripartit basada en que tot allò que ve de l’oposició no és vàlid i per la creença dels grups parlamentaris que donen suport al Govern, que els ciutadans i ciutadanes sempre tenen tendència al frau en matèria d’impostos 

A pesar del rebuig del Tripartit a la proposta, hem anunciat que CiU la presentarà a Madrid a través del seu grup parlamentari al Congrés però és una pena que  Tripartit hagi rebutjat l’oportunitat de presentar-la també com a Cambra catalana.

Transcripció intervenció

 


Ple Parlamentari 14-15 de juliol

Avui faré dues intervencions en el Ple:

 La primera és un Projecte de llei d’aprovació de l’escala autònomica de l’IRPF on el Govern ha decidit que augmentarà l’impost, a partir de l’any vinent, de les rendes més elevades amb la intenció de contribuir a la justícia tributària i a la reducció del dèficit públic.

 Ara, l’impost es grava en quatre trams, segons les bases de liquidació, i amb la modificació se’n creen dos de nous i es limita l’abast del quart tram, que arribarà fins als 120.000,20 euros. A partir d’aquesta quantitat, un cinquè tram gravarà en un 23,5 per cent les rendes fins als 175.000,20 euros anuals i, en les superiors, el percentatge creixerà fins al 25,5 per cent.

 El projecte de llei es tramitarà en lectura única, a petició del govern. Es tracta d’un procediment de màxima urgència que permet que la iniciativa s’aprovi en un únic ple i sense que els grups puguin presentar-hi esmenes.

 Abans d’entrar a debatre la iniciativa, haurem de votar si s’accepta la petició del Govern per què es tramiti pel procediment esmentat.

 La segona és  una iniciativa presentada per CIU que té com a títol Proposta per a presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei de modificació de l’article29 de la Llei 35/2006, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

 Farem el debat de totalitat ja que el Govern tripartit ha presentat una esmena a la totalitat de retorn de la proposta.

 Nosaltres hem presentat aquesta iniciativa perquè com a norma general tant la normativa de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) com la de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), vinculen la deducció de despeses o de quotes suportades, respectivament, amb l’obtenció d’ingressos o repercussió de quotes. Volem garantir que hi hagi una efectiva relació de la despesa amb l’ingrés, en el cas de l’IRPF, i de la quota deduïda amb la quota suportada, en el cas de l’IVA.

L’IVA i l’IRPF no tracten d’igual manera les mateixes situacions. Així mentre que en l’IRPF s’ha adoptat una fórmula rígida que vincula la deduïbilitat de la despesa a la utilització del bé en exclusiva per a finalitats empresarials, a l’IVA es flexibilitza el règim al permetre una deducció parcial de l’impost, establint una presumpció legal d’afectació, en el cas de vehicles automòbils, per a finalitats empresarials en un mínim del 50%. Un exemple d’aquest diferent tractament el trobem en els vehicles de turisme que s’utilitzen tant per funcions empresarials com per usos particulars. En aquest cas a l’IRPF resulta molt difícil determinar l’ús exclusiu i, sobretot, justificar quina part del seu cost correspon a una despesa per a l’obtenció d’un ingrés, i quina part és el consum final propi d’un bé particular que es gaudeix. En aquest sentit, a l’IRPF la qüestió clau per considerar si el vehicle és deduïble o no, és que afecti de manera exclusiva l’activitat, sense possibilitat d’utilitzar-lo en ocasions per a finalitats particulars.

En canvi a la regulació de l’IVA en el seu article 95 s’assenyala que els empresaris o professionals no poden deduir les quotes suportades o satisfetes per les adquisicions o importacions de béns o serveis que no afectin, directament i exclusiva a la seva activitat empresarial o professional.

Malgrat això, quan es tracta de vehicles automòbils de turisme, ciclomotors i motocicletes es presumiran, a efectes del desenvolupament de l’activitat empresarial o professional en la proporció del 50%. Aquest mateix percentatge és el que s’utilitza per a la imputació de les despeses derivades de la utilització del vehicle.

Per un mateix bé trobem dues interpretacions diferents en els dos principals impostos de l’Estat: IRPF i IVA, raó per la qual es considera necessari procedir a la seva harmonització

Aquesta harmonització plantejada per CiU, es fa a través d’un article únic de Modificació de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni.

 T’animo a seguir la meva intervenció a través del web del Parlament (www.parlament.cat)

 


Liquiditat per a les nostres empreses

Aquest migdia hem debatut en el Parlament la moció subsegüent a la interpel·lació sobre les mesures per a la reactivació de l’economia catalana presentada per CIU.

Com ja ens tenen acostumats, els grups que donen suport el Govern hi han votat en contra. El més curiós de tot és que la nostra moció incloïa “fil per randa” un conjunt de  mesures presentades pel Govern en un document producte de la cimera de l’acord estratègic i del comitè d’enllaç.  

Com és possible que un document, presentat pel Govern, que nosaltres matisem lleugerament, per aconseguir l’acord, sigui rebutjat i no donin suport a la nostra iniciativa?

La moció feia referència a un conjunt de mesures de liquiditat per a les nostres empreses que son molt urgents. Entre d’altres reclamàvem:

  • Augmentar, considerablement les aportacions del Departament d’Economia i Finances a l’ICF, 300 milions d’euros per l’any 2010 i 250 milions d’euros durant els exercicis 2011 i 2012 per tal de consolidar la solvència de l’ICF i reforçar la seva capacitat financera.
  • Crear a través de l’ICF un  nou instrument de capital risc dotat d’un fons de 300 milions d’euros.

 

  • Crear a través de l’ICF un  nou instrument de capital risc dotat d’un fons de 300 milions d’euros.

 

  • Facilitar la col·laboració creixent entre l’ICF i l’ICO per tal de gestionar crèdits de circulant de la nova línia establerta a nivell de l’Estat.

 

  • Reduir els terminis de pagament de la Generalitat per adequar-los a la imminent reforma de la Llei de morositat 3/2004.

 

  • Elaborar un programa d’iniciació a l’R+D finançant a les pimes el primer projecte d’investigació industrial amb membres de la xarxa tecnològica de Catalunya mitjançant cupons tecnològics.

 

  • Impulsar i consolidar les línies de finançament pel sector agroalimentari a través de l’Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA).

 El Govern ha basat la seva posició amb l’argument penós de que ja s’estaven fent. A les hores, si ja s’estaven fent….. perquè  ens van tenir assseguts en una taula discutint aquest document si ja ho estaven fent?

El debat més punyent des del punt de vista econòmic internacional i que ha estat el leitmotiv de la darrera reunió del G-20, és l’austeritat fiscal o els estímuls al creixement. Catalunya hem decidit la primera fórmula, la consolidació fiscal, que ha provocat un escenari complicat.

En aquest context, on hi ha entitats que plantegen la possibilitat d’una important recessió del segon semestre i amb una situació de certa feblesa en els sistema financer, hauríem de pensar en mesures per impulsar l’activitat econòmica

 Transcripció debat mocio

 


Debat Ple Parlament 9 de juny

Ahir dimecres dia 9 de juny vaig fer dues intervencions en la sessió plenària nº 81.

La primera sobre el control del Decret Llei 3/2010 de 29 de maig de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic. Decret Llei 3 2010 de 29 de maig, mesures urgents contenció de la despesa

Com a portaveu econòmic del Grup Parlamentari de CIU vaig defensar el nostre vot en contra. CIU va votar no al Decret llei  perquè el Tripartit respon tard i malament a la situació de crisi. Fa dos anys que estem insistint en la necessitat d’impulsar mesures de fons, mentre els governs de la Generalitat i de l’Estat feien ulls clucs.

El Tripartit esperava que Alemanya i França ens traurien de la crisi, mentre afirmaven que mai retallarien drets socials. Ara pensionistes, funcionaris, mestres i metges han de pagar la incompetència del govern socialista i passaran a la història per a fer la retallada més gran de la democràcia des de la Transició.

La negativa de CiU a l’aprovació d’aquest Decret llei és deguda també a l’increment dels impostos. El  Tripartit augmentarà els impostos de tota la població amagant-se darrera un augment de l’IRPF que no s’arribarà a aplicar. Laugment de l’IRPF s’ha de fer sota el paraigua de la llei cessió de tributs que no s’aprovarà fins a la tardor, quan el Parlament ja estarà dissolt

El Tripartit augmentarà els impostos que no afecten als rics, sinó a  tota la població (IVA, transmissions patrimonials, actes jurídics documentats, matriculació, …).

El Conseller Castells va dir fa uns 15 dies, que “ l’increment de l’IRPF s’hauria d’adoptar a nivell d’Estat, encara que és difícil, però a nivell de CCAA és impossible, i tot i això es correria el perill que bona part de les rendes que es gravarien, marxessin del país”. Aquest canvi de criteri  li ha estat imposat.

D’altra banda el Govern ha encarregat a un grup d’experts un estudi sobre mesures d’aprimament de l’Administració pública, que proposa 105 mesures, el Tripartit ho retalla quasi a la meitat i anuncia  l’eliminació de 63 organismes. Hores després  el Conseller Huguet adverteix que no es podrà portar a terme en aquesta legislatura. Una mostra més de mesures d’aparador

El Tripartit ha rebutjat la possibilitat de tramitar aquest decret com a projecte de llei, tal com defensava CiU.Debat Control Decret llei 3 2010 mesures urgents contencio despesa

Síntesi dels  6 arguments emprats per a justificar el vot en contra de CIU al Decret  Llei.

 1-    El Tripartit respon tard i malament a la situació de greu crisi. Durant els darrers dos anys hem insistit en la necessitat d’impulsar mesures de fons –  fent nombroses propostes-  que no s’han dut a terme.

 2-    Mesures injustes. S’ha practicat la retallada de drets més profunda  de la història de la democràcia espanyola des de la Transició. Càstig que s’imposa als pensionistes, funcionaris, mestres i metges que ara han de pagar la incompetència del govern socialista perquè veuen afectat el seu poder adquisitiu substancialment.

 3-    Les retallades dels  concerts sanitaris i educatius no son ara oportunes.

 4-    Davant de la cortina de fum de fer pagar més als rics s’amaga una pujada d’impostos que afecta per igual a tots els catalans (IVA, transmissions patrimonials, actes jurídics documentats i matriculació)

 5-       La pujada de l’IRPF no es podrà aprovar més que probablement   fins a la tardor quan el Parlament ja estigui dissolt. Aquesta modificació de l’IRPF està  sota el paraigua de la Llei de cessió de tributs que està en fase de discussió en el Congrés de diputats.

 6-    Ni ells mateixos es creuen l’aprimament de l’administració. Mesuresd’aparador.

La segona ha estat intervenció va ésser per interpel·lar al Govern sobre les mesures per a la reactivació de l’economia catalana. Debat interpel·lació mesures reactivació economia catalana