El passat divendres dia 27 vaig ésser convidat a participar en un dinar col·loqui amb els membres de la secció local de CIU de l’Ajuntament de Sant Cugat. Vàrem comptar amb l’assistència de la Sra. Mercè Conesa, Alcaldessa de Sant Cugat i de bona part de les regidores i regidors de l’equip de Govern.
Vaig assistir com a diputat de CIU i com a membre de la Comissió d’Estudi d’un nou model de finançament basat en el concert econòmic.
El títol del dinar era la “Sol·licitud del Pacte Fiscal amb Espanya”. Tots els assistents vàrem mostrar el seu interès per la temàtica en qüestió. Vaig començar la meva exposició amb una breu exposició sobre el context econòmic i financer a Espanya i a Catalunya i les previsions del Banc d’Espanya i del FMI respecte el creixement de l’economia. Vaig explicar també els treballs de la Comissió, les principals conclusions parlamentàries i per últim vaig analitzar l’estratègia del Pacte Fiscal com a eix ordinador de la nostra activitat parlamentaria.
És evident que davant l’actual escenari polític i la difícil situació que pateix la nostra economia i les finances de la Generalitat, el Pacte Fiscal de Catalunya és la millor opció per a garantir la societat del benestar al país.
Sense el Pacte Fiscal Catalunya s’ofega. Avui per avui aquest pacte compta amb un ampli suport social al país i és necessari que des de CIU treballem intensament per aconseguir una correlació de forces que permetin la seva reivindicació davant l’Estat espanyol amb un diàleg serè i amb argumentaris racionals.
Al finalitzar el dinar i després d’un interessant intercanvi d’impressions entre tots els assistents el Cugat.cat – plataforma multimedia de Sant Cugat - em va fer una petita entrevista sobre el Pacte Fiscal.
Ahir es van debatre al Parlament de Catalunya els Pressupostos del Govern de CIU per aquest any 2012.
Com portaveu de CIU en matèria econòmica vaig defensar els pressupostos i vaig fer la meva intervenció tenint en compte en els següents punts:
- Son uns pressupostos incomparablement menys durs que els anteriors i formen part d’una segona fase del Pla d’Ajust basat en els principis d’austeritat, prioritat de la despesa social, credibilitat i corresponsabilitat.
- Ajuden a infondre l’esperança, sanegen els comptes i posen les bases perquè els particulars puguin créixer, perquè les empreses puguin prosperar i sortir a temps de la maleïda crisi amb les millors condicions possibles.
- Hi ha una sèrie de partides que augmenten la seva dotació econòmica. Partides en les Catalunya pot créixer i que connecten amb l’empresa i els treballadors perquè el país tiri endavant.
- Continuïtat dels programes de l’Institut Català de Finances, reducció del dèficit, que permetrà recursos lliures a particulars, polítiques d’estímul a la recerca, desenvolupament i innovació; el canvi de model de la Formació Professional, el foment de l’activitat productiva amb 337’7 milions d’euros, la promoció al desenvolupament empresarial i la potenciació i competitivitat del teixit productiu i empresarial català. Son exemplars clars de la voluntat del Govern de posar les bases per a recuperar el camí del creixement econòmic i la creació d’ocupació i sortir reforçats de la dura crisi que estem travessant.
- Els actuals pressupostos demostren els esforços del Govern perquè no trontolli mai la Societat del Benestar. Un 70% es destina a les partides de Salut, Ensenyament i Benestar .
Tots volem defensar la societat del benestar, però hi ha certes maneres de defensar-la que la perverteixen. Els partits del Govern Tripartit creuen que quants més recursos hi aboquem a la societat del benestar més es defensa, però depèn de com s’hi aboquin aquests recursos, més es tensa i més dificultats hi ha al respecte.
Per últim vaig emplaçar a la resta dels grups parlamentaris per a treballar conjuntament i per enviar un missatge a tothom dient que malgrat les diferències que tenim i les discrepàncies podem treballar junts per sortir-no-en.
Malgrat la crisi, aquí junts, malgrat les discrepàncies, aquí junts, amb un govern determinat, amb coratge i amb valentia, vencerem la crisi.
El passat dilluns dia 10 vaig participar en l’acte d’inauguració dels curs de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de les Corts a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials.
Hi van assistir el Sr. Xavier Colom, Vice-rector d’Estudiantat i Docència, la Sra. Glòria Martín, Presidenta del Consell Municipal del Districte de les Corts, la Sra. Neus Cònsol, Sots-directora de Política Acadèmica ETSEIB i la Sra. M. Assumpció Roset i Elías, Comissionada d'Alcaldia de Barcelona per a la Gent Gran. L’acte va ésser presidit pel Sr. Joan Vila com a President de l’Aula d’Extensió Universitària.
A mi em van convidar com a diputat i President de la Comissió d’Economia i Finances per a fer la conferència inaugural sobre l’actual situació econòmica.
Crec que vaig exposar de manera prou entenedora i clara el delicat moment que pateixen les finances de la Generalitat de Catalunya, l’endeutament que suportem, el desmesurat dèficit que tenim i els principals motius que ens han dut a l’actual situació financera.
Vaig donar el meu punt de vista respecte a tots aquests conceptes i sobre les reformes estructurals que cal implementar: reforma de l’Administració, del mercat laboral, del sistema financer i fiscal.
Com a membre de la Comissió d’Estudi d’un Nou Model de finançament basat en el concert econòmic vaig voler explicar que una de les solucions per a fer front a l’actual dèficit fiscal que pateix Catalunya és a través del Pacte Fiscal. Catalunya paga molts impostos i rep molt poc a canvi. Cal que la Generalitat recapti i gestioni tots els impostos que paguen els catalans i després passi comptes amb l’Estat pels serveis que presta.
Vaig acabar la meva intervenció animant a tots els presents i dient-lis que amb voluntat, optimisme, entrega i estimació ens en sortirem i que ells eren l’exemple més clar a seguir.
L’acte va finalitzar amb un magnífic concert a càrrec de la Rebeca Miyar, finalista del 7è concurs Internacional de Música de les Corts que es va oferir un autèntic recital de piano.
El ple ha rebutjat, per 113 vots a favor i 16 en contra, la Proposició de Llei de modificació de l'article 5 del decret llei 3/2010, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic, pel que fa a la determinació del tipus de gravamen general de l'impost d'actes jurídics documentats, presentada pel Partit Popular.
El text arribava al debat amb les esmenes de retorn presentades per CiU, PSC i ICV-EUiA, i proposava reduir novament aquest tipus de gravamen a l'1 per cent, com fixava la llei de mesures fiscals i administratives abans que la modifiqués el decret de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic, que va elevar aquest tipus a l'1,2 per cent.
La meva intervenció s'ha basat en la defensa de l'esmena a la totalitat presentada per CIU no perquè no estiguem d'acord amb la iniciativa propiament dita. Estem a favor amb molts dels plantejaments que presenta el PP, som partidaris de la moderació fiscal i hem recorregut un llarg camí dient que els abusos en l'ambit fiscal son contrapruduents per a l'economia productiva.
Donem suport als continguts genèrics - els portàvem en el nostre programa electoral- però el que no compartim és la seva oportunitat. És el moment adequat ara per presentar aquesta iniciativa? Tal i com deia el President Mas en el debat de Política General hem de mantenir durant l'any 2011 i 2012 els nivells fiscals que va aprovar l'anterior Govern de la Generalitat durant la darrera legislatura degut a la difícil situació de les finances públiques. És per aquest motiu que varem presentar una esmena a la totalitat.
Us animo a seguir la meva intervenció!!
Transcripció intervenció 05.10.11
En el darrer Consell de Ministres del passat divendres 16 de setembre el Govern va aprovar un Decret Llei per reimplantar l’Impost de Patrimoni per un període de dos anys, amb un mínim exempt de 700.000 euros i una immediata entrada en vigor. La mesura respon inequívocament a una estratègia electoral del candidat Rubalcaba que ha topat estrepitosament amb diversos ministres del Gabinet que s’hi han oposat sense èxit.L’argument emprat és senzill: davant la crisi els rics han de pagar més perquè tenen més. Causa fatiga l’entestament demagògic de l’esquerra espanyola a l’hora d’aprovar mesures que, malgrat son absolutament discutibles, volen apuntalar unes expectatives electorals força minvades apel·lant a la vella emoció de “rics contra pobres” i “socialistes contra rics”.
És difícilment concebible que, esgotada la Legislatura, a dos mesos de les eleccions generals, mitjançant l’instrument del Decret Llei i amb caràcter retroactiu, el Govern socialista quedi presoner de la dialèctica electoralista del seu candidat i una amplia franja de ciutadans pagui la nova ocurrència.
El President Zapatero ha interioritzat la pressió partidista de l’exministre Rubalcaba i el Govern es plega als desitjos del seu candidat. Inacceptable. Un Decret Llei per la reimplantació d’un impost – el de Patrimoni - que en cap moment ha figurat en el programa electoral dels socialistes!
No podem acceptar passivament i silenciosa una orientació que és absolutament contraria als procediments democràtics elementals. Li pot ésser furtat al Congrés de diputats el debat sobre la reimplantació d’una figura impositiva d’aquesta transcendència ideològica? Els socialistes espanyols i els seus còmplices s’atreveixen a això i a molt més. N’han donat proves suficients.
No valen avui les raons esgrimides pel President Zapatero fa uns anys quan va eliminar l’Impost? Que ha canviat exactament des de la perspectiva de la justícia en el tractament d’aquest impost? No aconsegueixo copsar arguments de relleu que permetin introduir-lo de nou, sobre la base de la justificació econòmica d’un eventual increment de la recaptació per part de les CCAA.
Tornarà a ésser les classes mitjanes i no les grans fortunes les que paguin per segona vegada quan ja han tributat amb anterioritat. Perquè les nostres classes mitjanes tenen que fer front una vegada més a una obligació fiscal que, arbritariament, l’Executiu central ha decidit recuperar en mig de les discussions i contradiccions pròpies d’un Govern quasi agònic?
Un cop més la retòrica socialista de la pujada d’impostos tornarà a pesar en les butxaques dels contribuents en una època de crisi en el que s’exigeix és justament tot el contrari.
He repetit amb reiteració que necessitem que els migrats recursos dels contribuents vagin a parar al consum, a la inversió i a l’estalvi i no hi ha res més desencertat en el moment actual, que un sector important de la població es vegi castigat per l’increment de la tributació i de la pressió fiscal via Impost de Patrimoni.
Haurem d’esperar que diu finalment el Govern de Catalunya i quina serà la seva actitud. Sabem de l’extraordinària dificultat de l’actual sistema de finançament i l’angoixa que suposa pels nostres governants fer front a les seves obligacions públiques. Resulta, però inevitable que el Govern català tingui present els motius que varen justificar la recent supressió de l’Impost de Successions. Podrà el Govern desdir-se de l’orientació àmpliament manifestada respecte de la política tributària en època de crisi? Fàcil no serà. Prefereixo pensar que seguirem defensant els criteris i la política fiscal que varen inspirar el nostre programa electoral i ens van dur a una magnífica victòria electoral.
