Com a portaveu de CIU he participat en la Comissió d’Estudi d’un Nou Model de Finançament basat en el Concert Econòmic que el Parlament va constituir el passat mes de juny per a donar compliment a la Resolució 61/IX aprovada en la sessió plenària del dia 4 de maig. El seu objectiu era analitzar la relació fiscal entre Catalunya i l’Estat, l’actual sistema de finançament autonòmic i la seva incidència sobre el grau de desenvolupament econòmic.
Aquest passat divendres, la Comissió va acabar els seus treballs amb la votació del corresponent dictamen. Valoro molt positivament la feina de tots els diputats i diputades que han col·laborat durant tot aquest temps.
Ens trobem ara en un moment decisiu, hem de vèncer la crisi i preparar el país pels propers anys i això requereix un nou model de finançament que es fonamenti en els criteris que hem plantejat en la Comissió.
Cada Grup Parlamentari va presentar la seva proposta de pacte fiscal. La proposta del Grup Parlamentari de CIU es basa, principalment, en quatre punts.
1- Un model bilateral de relacions amb l’estat espanyol
2- Tal i com estableix l’article 204.1 de l’Estatut, es reclama la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, que correspon a l’Agència Tributària de Catalunya.
3- La Llei del Pacte Fiscal, conformada per tres grans capítols: capítol fiscal, que estableixi i reguli la cessió de tots els tributs que es paguen a Catalunya; capítol financer, que determini els principis i les fórmules de càlcul d’una quota de compensació; i una llei que permeti establir la coordinació bilateral i la revisió i actualització del model.
4- La quota de retorn: la possible contribució a la solidaritat. Cap Grup s’ha manifestat en contra que Catalunya exerceixi la solidaritat respecte a la resta de pobles d’Espanya. Ningú ho discuteix. El que discutim és el topall i els límits.
Durant la meva intervenció a la Comissió, vaig reivindicar la necessitat d’un Pacte Fiscal per fer front a la crisi econòmica actual. Es tracta d’una aspiració majoritària a la societat catalana. La sentència del Tribunal Constitucional – que va frustrar les nostres aspiracions nacionals – i la posterior manifestació del dia 10 de juliol va obrir els ulls a centenars de ciutadans que van entendre que no podíem seguir com estàvem i van reconèixer massivament que aquest era el camí a seguir.
El Pacte Fiscal ha de servir per garantir l’Estat del Benestar, garantir la societat del benestar vol dir anar més enllà i disposar d’un nou model de finançament que ho faci possible.
El nou model de finançament pactat l’any 2009 ha posat de manifest, en els seus primers anys de funcionament, l’existència d’una sèrie d’insuficiències que justifiquen la revisió del mateix.
Hi ha uns recursos nets per a Catalunya inferiors al rendiment de la cistella d’impostos cedida i el principi d’ordinalitat no es garanteix. Catalunya és en la 3a posició en capacitat en recursos tributaris, però passa finalment a la 15a en recursos reals rebuts, una vegada aplicats els mecanismes d’anivellament. Hi ha 6 comunitats autònomes que reben més recursos que Catalunya quan la seva capacitat tributària és inferior a la catalana. Com ens hauríem de conformar amb una ordinalitat d’aquestes característiques?
Curt i ras. Necessitem un nou model de finançament. Crec sincerament que aquesta Comissió ha estat el primer pas per aconseguir-ho i estic convençut que ens sortirem. Si més no, després dels treballs de la Comissió estem tots una mica més esperançats.
El passat dilluns dia 10 vaig participar en l’acte d’inauguració dels curs de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de les Corts a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials.
Hi van assistir el Sr. Xavier Colom, Vice-rector d’Estudiantat i Docència, la Sra. Glòria Martín, Presidenta del Consell Municipal del Districte de les Corts, la Sra. Neus Cònsol, Sots-directora de Política Acadèmica ETSEIB i la Sra. M. Assumpció Roset i Elías, Comissionada d'Alcaldia de Barcelona per a la Gent Gran. L’acte va ésser presidit pel Sr. Joan Vila com a President de l’Aula d’Extensió Universitària.
A mi em van convidar com a diputat i President de la Comissió d’Economia i Finances per a fer la conferència inaugural sobre l’actual situació econòmica.
Crec que vaig exposar de manera prou entenedora i clara el delicat moment que pateixen les finances de la Generalitat de Catalunya, l’endeutament que suportem, el desmesurat dèficit que tenim i els principals motius que ens han dut a l’actual situació financera.
Vaig donar el meu punt de vista respecte a tots aquests conceptes i sobre les reformes estructurals que cal implementar: reforma de l’Administració, del mercat laboral, del sistema financer i fiscal.
Com a membre de la Comissió d’Estudi d’un Nou Model de finançament basat en el concert econòmic vaig voler explicar que una de les solucions per a fer front a l’actual dèficit fiscal que pateix Catalunya és a través del Pacte Fiscal. Catalunya paga molts impostos i rep molt poc a canvi. Cal que la Generalitat recapti i gestioni tots els impostos que paguen els catalans i després passi comptes amb l’Estat pels serveis que presta.
Vaig acabar la meva intervenció animant a tots els presents i dient-lis que amb voluntat, optimisme, entrega i estimació ens en sortirem i que ells eren l’exemple més clar a seguir.
L’acte va finalitzar amb un magnífic concert a càrrec de la Rebeca Miyar, finalista del 7è concurs Internacional de Música de les Corts que es va oferir un autèntic recital de piano.
El ple ha rebutjat, per 113 vots a favor i 16 en contra, la Proposició de Llei de modificació de l'article 5 del decret llei 3/2010, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic, pel que fa a la determinació del tipus de gravamen general de l'impost d'actes jurídics documentats, presentada pel Partit Popular.
El text arribava al debat amb les esmenes de retorn presentades per CiU, PSC i ICV-EUiA, i proposava reduir novament aquest tipus de gravamen a l'1 per cent, com fixava la llei de mesures fiscals i administratives abans que la modifiqués el decret de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic, que va elevar aquest tipus a l'1,2 per cent.
La meva intervenció s'ha basat en la defensa de l'esmena a la totalitat presentada per CIU no perquè no estiguem d'acord amb la iniciativa propiament dita. Estem a favor amb molts dels plantejaments que presenta el PP, som partidaris de la moderació fiscal i hem recorregut un llarg camí dient que els abusos en l'ambit fiscal son contrapruduents per a l'economia productiva.
Donem suport als continguts genèrics - els portàvem en el nostre programa electoral- però el que no compartim és la seva oportunitat. És el moment adequat ara per presentar aquesta iniciativa? Tal i com deia el President Mas en el debat de Política General hem de mantenir durant l'any 2011 i 2012 els nivells fiscals que va aprovar l'anterior Govern de la Generalitat durant la darrera legislatura degut a la difícil situació de les finances públiques. És per aquest motiu que varem presentar una esmena a la totalitat.
Us animo a seguir la meva intervenció!!
Transcripció intervenció 05.10.11
El passat dia 27 de setembre va tenir lloc la sisena sessió del seminari sobre el liberalisme i l'Acció Humana sota el títol "El Càlcul Econòmic " a càrrec d'en Pau Labró i amb la presència del Sr. Joan Torras. Aqui teniu un resum de la darrera sessió.
6ena sessió El Càlcul Econòmic. Pau Labró Vila
En el darrer Consell de Ministres del passat divendres 16 de setembre el Govern va aprovar un Decret Llei per reimplantar l’Impost de Patrimoni per un període de dos anys, amb un mínim exempt de 700.000 euros i una immediata entrada en vigor. La mesura respon inequívocament a una estratègia electoral del candidat Rubalcaba que ha topat estrepitosament amb diversos ministres del Gabinet que s’hi han oposat sense èxit.
L’argument emprat és senzill: davant la crisi els rics han de pagar més perquè tenen més. Causa fatiga l’entestament demagògic de l’esquerra espanyola a l’hora d’aprovar mesures que, malgrat son absolutament discutibles, volen apuntalar unes expectatives electorals força minvades apel·lant a la vella emoció de “rics contra pobres” i “socialistes contra rics”.
És difícilment concebible que, esgotada la Legislatura, a dos mesos de les eleccions generals, mitjançant l’instrument del Decret Llei i amb caràcter retroactiu, el Govern socialista quedi presoner de la dialèctica electoralista del seu candidat i una amplia franja de ciutadans pagui la nova ocurrència.
El President Zapatero ha interioritzat la pressió partidista de l’exministre Rubalcaba i el Govern es plega als desitjos del seu candidat. Inacceptable. Un Decret Llei per la reimplantació d’un impost – el de Patrimoni - que en cap moment ha figurat en el programa electoral dels socialistes!
No podem acceptar passivament i silenciosa una orientació que és absolutament contraria als procediments democràtics elementals. Li pot ésser furtat al Congrés de diputats el debat sobre la reimplantació d’una figura impositiva d’aquesta transcendència ideològica? Els socialistes espanyols i els seus còmplices s’atreveixen a això i a molt més. N’han donat proves suficients.
No valen avui les raons esgrimides pel President Zapatero fa uns anys quan va eliminar l’Impost? Que ha canviat exactament des de la perspectiva de la justícia en el tractament d’aquest impost? No aconsegueixo copsar arguments de relleu que permetin introduir-lo de nou, sobre la base de la justificació econòmica d’un eventual increment de la recaptació per part de les CCAA.
Tornarà a ésser les classes mitjanes i no les grans fortunes les que paguin per segona vegada quan ja han tributat amb anterioritat. Perquè les nostres classes mitjanes tenen que fer front una vegada més a una obligació fiscal que, arbritariament, l’Executiu central ha decidit recuperar en mig de les discussions i contradiccions pròpies d’un Govern quasi agònic?
Un cop més la retòrica socialista de la pujada d’impostos tornarà a pesar en les butxaques dels contribuents en una època de crisi en el que s’exigeix és justament tot el contrari.
He repetit amb reiteració que necessitem que els migrats recursos dels contribuents vagin a parar al consum, a la inversió i a l’estalvi i no hi ha res més desencertat en el moment actual, que un sector important de la població es vegi castigat per l’increment de la tributació i de la pressió fiscal via Impost de Patrimoni.
Haurem d’esperar que diu finalment el Govern de Catalunya i quina serà la seva actitud. Sabem de l’extraordinària dificultat de l’actual sistema de finançament i l’angoixa que suposa pels nostres governants fer front a les seves obligacions públiques. Resulta, però inevitable que el Govern català tingui present els motius que varen justificar la recent supressió de l’Impost de Successions. Podrà el Govern desdir-se de l’orientació àmpliament manifestada respecte de la política tributària en època de crisi? Fàcil no serà. Prefereixo pensar que seguirem defensant els criteris i la política fiscal que varen inspirar el nostre programa electoral i ens van dur a una magnífica victòria electoral.
Pàgina 3 de 16«12345...10...»Últim »
El passat dia 27 de setembre va tenir lloc la sisena sessió del seminari sobre el liberalisme i l'Acció Humana sota el títol "El Càlcul Econòmic " a càrrec d'en Pau Labró i amb la presència del Sr. Joan Torras. Aqui teniu un resum de la darrera sessió. 