Olot TV from Blog Antoni Fernàndez Teixidó on Vimeo.
Els pressupostos han superat el primer tràmit gràcies a l’abstenció del PP. Això marca la legislatura?Els pressupostos encara tenen trajectòria i ja veurem com es desenvolupa. Recordo, just fa tres mesos, les crítiques amargues i contundents del PP dient que havíem venut la legislatura al PSC pel suport que ens van donar al debat d’investidura. Ara hi ha hagut un canvi de terç! Doncs, ni abans, ni ara.
Donen per feta l’aprovació?
No. Ara just estem en el debat sobre quines coses ens podem posar d’acord. El diputat Millo en la seva intervenció només va dir: “Ens abstindrem perquè podem negociar amb el govern”. I jo vaig advertir que ara haurem de parlar “sabent les diferències que tenim”.
Quines coses els separen?
Ells posen molt d’èmfasi a l’estabilitat pressupostària. En abstracte hi estem d’acord – perquè nosaltres estem en contra dels dèficits abusius que llastren l’economia-, però en concret, depèn del com i el quan. I jo els pregunto: Si el senyor Rajoy arriba al poder d’Espanya aprovarà una llei d’estabilitat pressupostària amb caràcter immediat? Segur que no.
També els demanen, i ahir insistia Alicia Sánchez Camacho, una racionalització de l’administració.
Sí, i compartim aquesta necessitat. Els pressupostos han de recollir aquesta tendència, però ells segurament no es quedaran completament satisfets de la nostra proposta. En aquest tema hi haurà diferències de grau.
Són diferències atribuïbles a…
Ells estan a l’oposició i poden fer política de conceptes. Nosaltres governem i hem de fer política del dia a dia. Però no restem importància a les seves propostes. Per exemple, el PP reclama una reducció del dèficit a canvi d’un increment de la despesa social. Si això fos possible ja ho faríem, però els números no quadren! En aquest sentit estem fent un exercici de responsabilitat inajornable.
Estan disposats a reduir les delegacions a l’exterior si el PP els ho demana?
Els he comunicat la necessitat de discutir aquest debat en termes concrets. Ara bé, és millor tenir una delegació econòmica a Sant Paolo que a Buenos Aires? Parlem-ne, però el marc pressupostari no és el lloc per discutir si cal racionalitzar un concepte polític que nosaltres com a nacionalistes nosaltres i ells com a nacionalistes espanyols ho veiem de manera diferent.
A diferència del PSC i d’ERC amb el PP hi ha alguna condició que rebutgin frontalment?
La condició d’ERC i PSC per asseure’ns a negociar passa per anul•lar una llei que acabem d’aprovar. És així de gruixut!
Han estat prou flexibles?
Nosaltres voldríem sumar els vots dels republicans i dels socialistes, però la seva condició –la retirada de l’impost de successions- ens posa les coses difícils, encara que no impossibles.
Encara hi ha esperances de pactes amb altres formacions? La porta d’ERC està definitivament tancada?
ERC i PSC són gent assenyada, són conscients de les dificultats que suposa fer aquests pressupostos i de les dificultats de les finances catalanes. També saben que ells alguna cosa hi han tingut a veure. Ara bé, han de buscar l’equilibri entre no desdir l’acció de govern del tripartit i poder donar un suport puntual a aquests pressupostos. Estan entre Escila i Caribdis.
Els resultats de les eleccions i els pactes municipals com han influït en els pactes pressupostaris?
He de ser discret amb les negociacions amb el PP, però en cap moment he tingut la percepció que la composició dels consistoris ha influït en la negociació dels pressupostos. En algun racó això ha pesat? Segurament, però no ha estat explícit. De fet, a Tarragona hem permès que governi Ballesteros i a Badalona, Albiol. Hem volgut explicar a la ciutadania que no es pot vulnerar el desig majoritari de la gent.
També es podria pensar que no van voler enemistar-se amb cap grup parlamentari en un moment de negociacions…
Sí això fos cert, no hi ha hagut la mateixa traducció perquè el PP s’ha abstingut i el PSC ha presentat esmena a la totalitat. Per tant, nosaltres defensem que si no hi ha motius addicionals no s’ha de tergiversar la voluntat popular.
S’ha explicat correctament la política econòmica del govern?
Sí, ens hem explicat.
Doncs el concepte “retallada” ha fet furor…
Si aquests pressupostos no haguessin estat concebuts, confegits i explicats en època d’eleccions de les “retallades” no se n’hauria pràcticament sentit a parlar. Els agents propagandístics de les retallades ha estat l’oposició.
I creu que la ciutadania entén aquestes retallades?
Pel govern aquests pressupostos no són un plat de gust. Respecte la ciutadania, el primer impacte és de disgust, però si els dius que per generar ocupació cal tenir una economia mínimament sanejada, ho entenen. La realitat costa d’acceptar, però s’entén.
Els pressupostos del 2012 seran menys austers que el 2011?
Seran diferents perquè tenim l’esperança que algunes iniciatives que hem endegat amb “sang, suor, esforç i llàgrimes”, com deia Churchill, facin que el proper pressupost sigui més lleuger i puguem contraure més el dèficit.
I podran tenir el suport de més grups?
Vull pensar que aleshores tots els grups parlamentaris copsaran que algunes de les mesures endegades ja donen els seus fruits i, com que els nous pressupostos seran lleugerament diferent, podrem aconseguir un acord amb el PSC, amb ERC i el PPC. Seria molt important demostrar que darrera un pressupost anem tots a la una.
Un possible avançament de les eleccions generals modificaria el pressupost 2012? El PP va votar a favor de tornar el fons de competitivitat a Catalunya.
No ho sabem. Si hi ha eleccions anticipades hi haurà l’excusa adequada perquè ningú es responsabilitzi de res. Sóc bastant pessimista davant la possibilitat de recuperar el fons de competitivitat abans del 31 de desembre, tant si hi ha avançament electoral com no.
I el 2012?
Crec que ens podem posar d’acord. Catalunya i l’estat pateixen molt. Però Catalunya demana allò que és seu, i encara que portem anys i anys batallant o seguirem fent. Temin, però, l’esperança que això canviï i per aquest motiu govern i Parlament hem creat la comissió del Pacte Fiscal. I aquest serà el gran debat: pacte sí o pacte no.
Ni el PP ni el PSOE estan disposats a permetre el pacte fiscal?
Aquest govern ja no està en condicions de dir res, només pot allargar la seva agonia. I el futur govern dependrà de la correlació de forces que surtin de les eleccions. Concretament, cal saber com i a canvi de què el nacionalisme català condicionarà la política espanyola.
I, en aquest sentit, electoralment, a CiU, l’interessen unes eleccions el mes de novembre o quan s’hagin superat els tràmits pressupostaris a Catalunya?
Nosaltres hem decidit no votar favorablement als pressupostos espanyols, però sí a les reformes que plantegi el govern espanyol. Ara bé, el govern espanyol no serà capaç de fer reformes, perquè els interessos d’una hipotètica reforma plantejada per Zapatero xoca amb els interessos del candidat Pérez Rubalcaba. Cada reforma és una retallada a l’electorat socialista. Per tant, hi haurà eleccions anticipades.
Però les eleccions el mes de novembre podrien novament rellentir la política catalana?
Serien un impàs per a ells. La situació és molt complicada, el govern treballa a velocitat de creuer i encara accelerarem més. Nosaltres no hem fet ni un bri d’alarmisme i hem dit la veritat als nostres ciutadans.
El setge dels indignats al Parlament com pot afectar la imatge econòmica de Catalunya?
Res bo. La imatge d’un conjunt de ciutadans que decideixen evitar que el Parlament faci la seva feina és demolidora a qualsevol país d’Europa i del món, encara que al final vam donar una sensació de normalitat quan tots, sense excepció, vam acudir al ple.
Però farà mal…
La imatge és penosa. I és una pena perquè estem davant d’una conducta puntual i aïllada i que s’ha produït per primer cop a la història de Catalunya. Però, sense restar-li importància, no podem treure-la de context: acampada a plaça Catalunya, cargues policials, imatges semblants a Espanya… Plou sobre mullat.
Parlamentàriament aquest tema tindrà recorregut?
Els fets s’esgoten amb el comunicat unitari que ahir vam fer tots els grups parlamentaris. Respecte l’essència – el rescat de la dignitat parlamentària, dels drets de representació de la ciutadania i de la representació democràtica – hi ha un tancament de files senes fissures.
L’oposició critica mancances en el dispositiu..
Això forma part del debat democràtic.
El moviment 15-M amb aquest acte ha perdut molts seguidors. En el fons, aquests violents els han fet un favor?
No hem de mirar l’escuma de la protesta, que té un toc de frívola, sinó l’essència, és a dir, llegir els documents que aquests senyors han elaborat durant l’acampada. I, personalment, respecte el que he llegit i s’ha fet, ja tenia poques esperances que aquest moviment fos exemplar. A més, els esdeveniments d’ahir posen a la llum actituds condemnables i contradiccions insalvables.
L’oposició, en la darrera compareixença, va acusar-los de menystenir aquest moviment.
Jo no he sentit això per part de l’oposició, al contrari. L’oposició ha estat molt assenyada i responsable. Decidir quan es desallotja un espai públic sempre és controvertit. Ara bé, el dret d’expressió és inviolable, però el dret al respecte a l’espai públic també.
Aparentment, el moviment dels indignats a tot l’Estat expressa un nou intent d’articulació de resposta ciutadana a la situació que pateix el país. És cert. Les acampades, les marxes, les concentracions son prova inequívoca d’un rebuig de la política i l’economia en general i de les polítiques econòmiques i socials en particular.