Entrada taguejadanevada’

Nevada, crisi energètica i lliçons

abril 6, 2010  |  Articles, Energia  |  Desactiva els comentaris

Com a conseqüència de la nevada del passat dia 8 de març,  les comarques gironines han viscut una situació extremadament critica  i han suportat – entre la paciència i la indignació-  des d’aquella  tarda  els efectes  d’una apagada elèctrica sense precedents tant pel que fa el nombre d’usuaris afectats com per la seva extensió i durada.

 L’efecte combinat de l’acumulació de neu (fenomen del maniguet de neu) sobre els cables elèctrics i l’acció del fort vent ha estat l’explicació que les companyies elèctriques han donat per la caiguda generalitzada de 33 torres d’alta tensió,  més de 500 de mitja tensió i centenars  de baixa tensió amb la conseqüent manca de subministrament elèctric a 220.000 ciutadans.

És coneguda per a tothom la manifesta feblesa i el nivell crític de la xarxa elèctrica  de les comarques de Girona amb una preocupant manca de capacitat de servei i de garantia de qualitat. Si algunes de les pilones caigudes haguessin estat de la línia a 220 kV Vic- Juià, els efectes haurien estat d’una magnitud inimaginablement més gran. Trist consol.

A parer meu, la gestió de la crisi ha estat molt insatisfactòria per part del Govern i de les companyies  amb una inexplicable manca d’informació, malgrat que cal admetre que la resposta  logística de Fecsa -Endesa  ha suposat un esforç notable…. que menys!

Des del primer moment des de CIU vàrem considerar que l’objectiu prioritari no podia ésser altre que aconseguir que els usuaris afectats poguessin disposar del subministrament elèctric en el termini més curt possible, exigint que els responsables – Govern i empreses elèctriques – actuessin amb eficàcia i diligència, posant en valor  els esforços ímprobes dels ajuntaments gironins.

Vull reconèixer aquí que els consistoris han estat  activissims per cercar solucions, alleujar els problemes de la gent i ser capaços de posar-se d’acord en l’elaboració d’un manifest a l’opinió pública que ha fet evident la indignació raonada i continguda dels seus  conciutadans i ha exigit  alhora solucions a curt i a mig termini.

Quines lliçons hem d’extraure de la crisi energètica recentment viscuda?

1- És absolutament necessari dotar a Girona d’una línia alternativa de transport d’alta tensió. La línia Sentmenat – Vic – Bescanó, que es va planificar i començar a tramitar ja fa més de deu anys està a punt d’arribar a Bescanó. Bona noticia.  Estaran però enllestides les instal·lacions que tenen previst desplegar-se des de Bescanó a 400 / 220 kV per donar subministrament el proper estiu des de la referida subestació? Hi podem comptar?

2- Sense subterfugis, Girona necessita la MAT ja.  Podem discutir si convé o no que la línia sigui soterrada, podem estudiar el seu cost econòmic i les  eventuals repercussions en el territori,  però el que no podem és esperar més temps perquè la tensió de 400 kV arribi a Figueres,  tant des de Bescanó com des de Baixàs. És un atemptat contra el territori i la seva gent seguir marejant la perdiu.

3- El Govern va assegurar que la Llei de garantia i qualitat del subministrament elèctric aprovada en el Parlament el dia 23 de desembre de 2008 resoldria, en bona mesura, els problemes energètics i de la qualitat del subministrament. Amb forces reserves des de CIU vàrem donar suport a la llei. No ens penedim però hem d’afirmar avui que si haguéssim progressat adequadament els efectes de l’apagada haurien estat molt menors o, fins i tot, poc destacables.

4- A tenor de la polèmica suscitada en el si del Govern – una més- caldria tenir la seguretat que les revisions dutes a terme durant aquests darrers sis anys han estat realitzades convenientment. Em deixa estupefacte comprovar com un membre del Govern, el Sr. Joan Boada, secretari general d’interior, suggereix, sense tartamudejar, que potser les  revisions no s’han fet i emplaci al Conseller Castells i a tot el seu equip a demostrar  si s’han fet o no.  Insòlit.

Si hi ha una cosa que no ens podem permetre ara és no treure les lliçons pertinents que se’n deriven de tot plegat i cal actuar amb la necessàries celeritat i  determinació  per evitar que situacions tant compromeses com les que hem patit aquests darrers dies  es tornin a repetir.

En la confiança de que no es perdrà ni un minut més, però amb la suspicàcia que la manera de procedir del Govern tripartit  em desperta, enllesteixo aquest article.