La factura de la crisi i la fiscalitat

 Ahir vaig fer una xerrada a Sant Boi de Llobregat sota el títol “La factura de la crisi i la fiscalitat”  i amb la presència dels Sr. Jaume Pujades, cap de llista de CUI  i el Sr. Antoni Jordà, entre d’altres.

 Vaig basar la meva intervenció en l’actual crisi econòmica i financera que estem patint i també com a  conseqüència de la greu retallada de l’estatut, la crisi nacional i identitària que estem vivim com a país.

 Ara per ara el més important és guanyar les eleccions. Cal que CIU guanyi les eleccions. És imprescindible:

 1-     Treure a Catalunya de l’actual crisi econòmica. Aquesta qüestió és essencial, és la nostra prioritat

 2-    Un  bon govern, un govern fort i amb lideratge

 3-    Reformar l’Administració

 Cal dur a terme una política d’ajustaments:

 –        Via preus: els preus han de baixar

–        Via salaris: els salaris han de baixar

–        Via costos: reducció generalitzada en tots els àmbits tant públics com privats

  Cal dur a terme una política de reformes:

 –        Reforma laboral. L’actual proposta de reforma laboral és clarament insuficient. Confiem que amb les esmenes dels diferents Grups Parlamentaris el projecte millori, però no és segur.

 –        Reforma energètica

 –        Reforma sistema financer. El Govern ho vol arreglar tot amb la futura  Llei de Caixes però això és escàs tenint en compte la important i imprescindible reforma que cal fer.

 –        Reforma de l’Administració

Conclusió

1- Hem de recuperar  la confiança mitjançant un nou liderartge i duent a terme noves polítiques econòmiques.  

2- Hem de prosseguir amb les polítiques d’ajustament i de reformes en profunditat.

3- Hem d’estar atents a l’evolució de l’euro

4- Hem d’estar pendents de l’evolució de la política econòmica nord – americana i la dels països emergents.

A continuació vàrem mantenir un interessant col·loqui entre tots les persones que hi vàrem assistir.

 


Per si és del vostre interès

El passat dia 13 de juliol va sortir publicat en el BOE  el Real Decreto Ley 11/2010 de 9 de julio de órganos de gobierno y otros aspectos del régimen de Cajas de Ahorro.

Aquest és un tema d’actualitat  que  es debatrà durant els propers mesos en el Congrés de diputats i he pensat que us podria ser d’utilitat.

Real Decreto ley 11 2010 de 9 de julio de órganos de gobierno de Cajas de Ahorro


La factura de la crisi i la fiscalitat. Acte d’avui a Sant Boi

T’ANIMO A PARTICIPAR-HI.


Resultat debat parlamentari

 Ahir vàrem votar en contra del Projecte d’aprovació de l’escala autonòmica de l’IRPF per considerar que es tracta d’una mesura d’hipocresia política que no tindrà impacte sobre les finances de la Generalitat.

 Amb aquesta mesura el Tripartit només vol tenir  la cobertura política i ideològica pels grups d’esquerres, volen salvar la seva consciència dient que han endegat un increment d’impostos pels rics. Així també intenten amagar que han incrementat els impostos per a tothom mitjançant transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, impostos indirectes que paga tothom. I a canvi acceptant  aquest increment d’impostos fan l’aparador i la retòrica i diuen que castigaran els rics. No volem aquest hipocresia política. 
 
L’augment de l’IRPF no té sentit ja que introdueix un element distorsionador en un moment d’estancament per les retallades i, a més, significa poc per la recaptació de la Generalitat.

 Manifesto la meva inquietud  per la greu situació de les finances de la Generalitat, amb un increment del 18’2% del dèficit de gener a maig, i un dèficit que ja se situa en 2.160 milions d’euros.  És evident i comprenc  la pressió que pateix el Govern. Desitjo, sincerament, que canviï però han escollit un camí que no compartim perquè algunes de les mesures són injustes i perquè no volem l’increment dels impostos a tota la ciutadania. 

Finalment el Projecte de llei va ésser aprovat  amb 67 vots a favor, 60 en contra i 3 abstencions

Transcripció intervencio

D’altra banda el  Tripartit va rebutjar   una modificació de la llei de l’IRPF per ajudar als professionals autònoms, només perquè l’ha presentat CiU

 Ahir vaig defensar en el  Ple del Parlament una proposta per a presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de Llei de modificació de l’article 29 de la llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Una  mesura per ajudar a les activitats dels autònoms i professionals, en un moment de greu crisi.

Els grups parlamentaris que donen suport al Govern van rebutjar aquesta proposta per la tècnica aplicada sistemàticament pel Tripartit basada en que tot allò que ve de l’oposició no és vàlid i per la creença dels grups parlamentaris que donen suport al Govern, que els ciutadans i ciutadanes sempre tenen tendència al frau en matèria d’impostos 

A pesar del rebuig del Tripartit a la proposta, hem anunciat que CiU la presentarà a Madrid a través del seu grup parlamentari al Congrés però és una pena que  Tripartit hagi rebutjat l’oportunitat de presentar-la també com a Cambra catalana.

Transcripció intervenció

 


Ple Parlamentari 14-15 de juliol

Avui faré dues intervencions en el Ple:

 La primera és un Projecte de llei d’aprovació de l’escala autònomica de l’IRPF on el Govern ha decidit que augmentarà l’impost, a partir de l’any vinent, de les rendes més elevades amb la intenció de contribuir a la justícia tributària i a la reducció del dèficit públic.

 Ara, l’impost es grava en quatre trams, segons les bases de liquidació, i amb la modificació se’n creen dos de nous i es limita l’abast del quart tram, que arribarà fins als 120.000,20 euros. A partir d’aquesta quantitat, un cinquè tram gravarà en un 23,5 per cent les rendes fins als 175.000,20 euros anuals i, en les superiors, el percentatge creixerà fins al 25,5 per cent.

 El projecte de llei es tramitarà en lectura única, a petició del govern. Es tracta d’un procediment de màxima urgència que permet que la iniciativa s’aprovi en un únic ple i sense que els grups puguin presentar-hi esmenes.

 Abans d’entrar a debatre la iniciativa, haurem de votar si s’accepta la petició del Govern per què es tramiti pel procediment esmentat.

 La segona és  una iniciativa presentada per CIU que té com a títol Proposta per a presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei de modificació de l’article29 de la Llei 35/2006, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

 Farem el debat de totalitat ja que el Govern tripartit ha presentat una esmena a la totalitat de retorn de la proposta.

 Nosaltres hem presentat aquesta iniciativa perquè com a norma general tant la normativa de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) com la de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), vinculen la deducció de despeses o de quotes suportades, respectivament, amb l’obtenció d’ingressos o repercussió de quotes. Volem garantir que hi hagi una efectiva relació de la despesa amb l’ingrés, en el cas de l’IRPF, i de la quota deduïda amb la quota suportada, en el cas de l’IVA.

L’IVA i l’IRPF no tracten d’igual manera les mateixes situacions. Així mentre que en l’IRPF s’ha adoptat una fórmula rígida que vincula la deduïbilitat de la despesa a la utilització del bé en exclusiva per a finalitats empresarials, a l’IVA es flexibilitza el règim al permetre una deducció parcial de l’impost, establint una presumpció legal d’afectació, en el cas de vehicles automòbils, per a finalitats empresarials en un mínim del 50%. Un exemple d’aquest diferent tractament el trobem en els vehicles de turisme que s’utilitzen tant per funcions empresarials com per usos particulars. En aquest cas a l’IRPF resulta molt difícil determinar l’ús exclusiu i, sobretot, justificar quina part del seu cost correspon a una despesa per a l’obtenció d’un ingrés, i quina part és el consum final propi d’un bé particular que es gaudeix. En aquest sentit, a l’IRPF la qüestió clau per considerar si el vehicle és deduïble o no, és que afecti de manera exclusiva l’activitat, sense possibilitat d’utilitzar-lo en ocasions per a finalitats particulars.

En canvi a la regulació de l’IVA en el seu article 95 s’assenyala que els empresaris o professionals no poden deduir les quotes suportades o satisfetes per les adquisicions o importacions de béns o serveis que no afectin, directament i exclusiva a la seva activitat empresarial o professional.

Malgrat això, quan es tracta de vehicles automòbils de turisme, ciclomotors i motocicletes es presumiran, a efectes del desenvolupament de l’activitat empresarial o professional en la proporció del 50%. Aquest mateix percentatge és el que s’utilitza per a la imputació de les despeses derivades de la utilització del vehicle.

Per un mateix bé trobem dues interpretacions diferents en els dos principals impostos de l’Estat: IRPF i IVA, raó per la qual es considera necessari procedir a la seva harmonització

Aquesta harmonització plantejada per CiU, es fa a través d’un article únic de Modificació de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni.

 T’animo a seguir la meva intervenció a través del web del Parlament (www.parlament.cat)

 


Per sortir de la crisi ens cal un govern fort, capaç de generar confiança, impulsar l’economia productiva i racionalitzar l’Administració.

Ahir dimecres vaig fer una xerrada – col·loqui a l’Agrupació de la Dreta de l’Eixample sota el títol “ Què, qui, com i, sobretot, com en podem sortir”

Vaig estructurar la meva intervenció en tres blocs: la situació actual, la perspectiva del segon  semestre del 2010 i les vies de sortida de la crisi.

La situació econòmica, avui

Els elements que avui per avui marquen la crisi son: la destrucció de l’ocupació i d’empreses, el dèficit que arrossega el país i l’Estat, la poca qualitat dels deutes públics català i espanyol  i el venciment del termini dels crèdits concedits pel Banc Central Europeu als bancs centrals estatals.

Perspectiva de futur pròxim

El segon semestre  del 2010 suposarà una segona fase de la recessió, atès que el retrocés de la confiança de la ciutadania provocat per la mala gestió dels governs espanyol i català suposarà encara, malauradament, un nou retrocés del consum i la inversió productiva.

CIU es va abstenir en el Reial Decret que havia de permetre aprovar les mesures econòmiques anticrisi  perquè era l’única solució per evitar una intervenció sobre l’Estat, tot i la mala gestió socialista de la crisi i el fet que la voluntat de Zapatero i Montilla de negar la crisi fins fa ben poc ha conduït el país a una situació realment crítica.

Com en podem sortir

Cal plantejar les línies mestres de la sortida de la crisi, que passa necessàriament per més ajustaments econòmics i una reforma seriosa i responsable del mercat laboral, del sistema financer i de les polítiques energètiques.

Ens cal un govern seriós, estable capaç i valent que generi confiança en els ciutadans i estimuli amb polítiques reals l’economia productiva. Un govern que només pot liderar Artur Mas i CiU.

Un govern que retorni la confiança als catalans i assumeixi polítiques valentes d’incentiu i racionalització pot contribuir a la recuperació del teixit productiu del país.

 


Xerrada – col·loqui sobre la crisi. Agrupació Dreta de l’Eixample.

Et convido a participar-hi!!!!!