RCDE. Un club de propietaris

 Avui, 28 d’octubre, l’Espanyol de Barcelona fa 110 anys. Viu un moment força decisiu en la seva  ja dilatada trajectòria. Construït un nou estadi, orgull de socis i seguidors de l’Espanyol i quasi consolidat un nou projecte esportiu amb professionals de qualitat, joves i en bona mesura de la casa,  la perspectiva que s’obre per l’Espanyol és molt engrescadora.

Els que coneixem la història de l’Espanyol i hem viscut de prop tants i tants avatars esportius i socials sabem que arribar fins aquí, no ha estat gens fàcil i que, malgrat totes les dificultats, l’Espanyol és avui una magnífica realitat esportiva i social.

En tenim prou?. No. Aspirem a fer del nostre Club una de les institucions més rellevants del país. Maldem per fer de l’Espanyol una referència esportiva a Catalunya i a Espanya de primer ordre. Ja ens entenem.

Aquest salt qualitatiu que estem protagonitzant ha d’anar acompanyat d’un enfortiment econòmic i organitzatiu que allunyi de la nostra realitat quotidiana dificultats, estretors i desequilibris.

 

 

Molt conscient de la realitat que he descrit, el Consell d’Administració de l’Espanyol en la seva darrera reunió va aprovar una ampliació de capital fins a 12 milions d’euros. És una ampliació que ha de permetre als accionistes de l’Espanyol primer i als  socis i seguidors després arribar a ésser propietaris del nostre Club.

 

 

Ara per ara som 10.000 accionistes i 35.000 socis. Crec que ha arribat l’hora de que tots els socis de l’Espanyol siguin accionistes del Club. El nostre objectiu és que, amb la modèstia que pugui caracteritzar la compra individual d’accions,  tots els socis i seguidors de l’Espanyol tinguin l’oportunitat d’ésser propietaris del RCDE.

 

 

Comprovo en les diverses trobades que faig amb penyes i seguidors de l’Espanyol que hi ha una certa inquietud per tal de què el capital forani pugui ésser majoritari en els òrgans d’administració de la nostra societat. Iniciatives, probablement,  ben intencionades de tercers s’observen amb recel i, fins i tot, amb declarat disgust.

 

 

Penso, sincerament, que ens podríem estalviar bona part d’aquests problemes si, des del primer fins el darrer espanyolista, si des de l’abonat nº1 fins el nº 35.000 decidís que “la força d’un sentiment” es concreta ara en la força d’un Espanyol capitalitzat fonamentalment en mans de famílies i seguidors catalans, sense necessitat de compres massives  d’accions per part de foranis.

 

 

Batallar per intentar ser el primer Club de futbol del país comporta exhibir l’orgull generalitzat d’una entitat de milers  i milers d’espanyolistes propietaris. Un Espanyol de tots, producte de les complicitats, del compromís i de l’esforç econòmic de tots, de cadascú, segons la seva capacitat.

Que cada avi de l’Espanyol, cada net  i el  fill i el  pare de tots dos es a dir tota la família, mare i d’altres fills presumeixin de tenir un modest o no tant modest paquet d’accions hauria d’ésser motiu d’orgull per a tothom.

Aquest moment històric de consolidació esportiva, patrimonial i de projecte implica que milers i milers de seguidors de l’Espanyol de tota Catalunya sentim que, malgrat les dificultats econòmiques per les que passem, és l’hora d’adquirir  una, dos, tres, vint accions, les que puguem. Una acció de 60 euros  no és barata però és assequible.

 

Convocar a tota la nostra massa social a  donar aquesta passa endavant és ajudar a fer de l’Espanyol un Club d’una potencia, una vocació i una ambició insubornables.  Feliç aniversari.

 

 

 

 

 

 

 

 



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s