Simon Rosado

Vaig assabentar-me de la mort d’en Simón Rosado la matinada de l’11 d’octubre tot treballant en una ciutat malaguenya. Em costaria d’escriure amb precisió l’impacte interior que vaig viure pel seu traspàs. Coneixia en Simón des de feia uns quants anys. Va ésser durant la meva etapa de Conseller de Treball i Indústria i sempre vaig tenir la certesa de trobar-me davant d’un polític d’una extraordinària qualitat humana i d’un gran nivell.

 

El món sindical català ha donat en aquests darrers quaranta anys figures polítiques de gran relleu. Sindicalistes que han cregut i han batallat per la democràcia, la llibertat, la igualtat, la solidaritat i  la defensa dels interessos de la classe obrera i dels treballadors en general.

 

Molta gent m’ha sentit sovint dir que Catalunya ha fet fortuna comptant amb dues generacions de dirigents sindicals honestos, lúcids i compromesos. Al marge de les diferencies que he mantingut i mantinc amb moltes de les  polítiques adoptades pels sindicats, sempre he destacat la contribució del sindicalisme català a la llibertat i a la prosperitat de Catalunya.

 

M’ha semblat de justícia reconèixer l’aportació de tants i tants dirigents i militants de sindicats de classe o no, per a fer de Catalunya un país d’excel·lència. En Simón Rosado va ésser un dels millors. Un dels sindicalistes més complerts, un dels polítics més raonables i un dels estrategues amb més visió.

 

Vaig tenir la sort després d’ésser Conseller de trobar-me moltes vegades amb en Simón. Parlàvem de la indústria catalana, de la desocupació, de la creació de llocs de treball, de les tendències de futur de la nostra economia , dels problemes del sindicalisme de classe, de les vivències de CCOO… i de tantes i tantes coses. Sempre de política i economia!

 

El recordo sentat davant meu apurant un cafè i anant sempre al gra per tal d’aprofitar el màxim aquelles hores que ens dedicàvem un a l’altre. Sento molt la seva pèrdua. Em dol. Estimava a en Simón i el que representava. El veia com un sindicalista, com un polític que estava cridat a jugar un paper important en l’esdevenidor de la vida política i econòmica de Catalunya. El trobaré molt a faltar. Ja el trobo a  faltar.

 

Vull amb aquestes paraules fer un modestissim homenatge a un home del que em sento orgullós d’haver compartit algunes esperances per fer de Catalunya un país més pròsper i alhora més just. Descansi en pau.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s