Treball, sacrifici i alegria

Les catalanes i els catalans han parlat clar. Ho han fet amb un percentatge de participació no del tot satisfactori si tenim en compte la gravetat de la crisi que patim i l’abast dels reptes als que cal fer-hi front. Ara bé, aquella part del  poble de Catalunya que ha votat –  el 60% –  ha enviat un missatge rotund: el Govern tripartit és ja història i el nacionalisme català – el centrat i majoritari- haurà  de formar Govern. Cal doncs posar-se a treballar de manera immediata i amb tota la intensitat de la que siguem capaços, aplicant el programa electoral que hem defensat durant aquests darrers anys i fent un esforç seriós per a comptar amb tothom. El Parlament ha d’esdevenir un àmbit essencial de trobada per a que totes les forces polítiques impulsin les polítiques adequades  per a sortir de la crisi  i, alhora,  per a que l’oposició controli des del primer dia l’acció de l’Executiu.

 

Resulta singularment important que el nou Govern entengui que el protagonisme ha de recaure, fonamentalment, en els empresaris, els treballadors, els professionals, els autònoms, els pagesos, els ramaders, etc… i que l’acció de Govern ha d’estar pensada i executada, lluny dels insuportables tics burocràtics i de les inacceptables traves a l’activitat, per a potenciar la iniciativa empresarial, la cerca de la competitivitat, l’increment de la productivitat, la redimensió de les nostres empreses i la seva presència en el món, tot sabent que disposem de recursos escassos i que el Govern haurà d’ésser escrupulós en l’assignació dels mateixos.  

 

Alhora, hi haurà que incrementar els ingressos, producte del creixement de l’activitat econòmica, s’ haurà d’ajustar la despesa i retallar l’Administració per arribar a l’1,3% de dèficit que ens obliguen les institucions europees i espanyoles. I tot això s’haurà de fer sense incrementar els impostos. Vet ací els reptes formidables!

 

Avui és un dia d’esperança. Ho és per a molts catalans i catalanes que han votat a CIU. Voldria que ho fos també per aquells –  moltissims –  que no ens han votat. Desitjaria que des de la legítima discrepància política i ideològica, els ciutadans d’aquest país apostéssim plegats pel seu inajornable renaixement. L’experiència per a vèncer les crisis ens marca el camí: treball, més treball, sacrifici i alegria. Mans a l’obra.


Programa Àgora. Els reptes econòmics. – 22/11/2010

He participat en el debat del programa Àgora "Els reptes econòmics"  dins dels debats electorals. Hi he anat com a candidat de CIU al Parlament de Catalunya i responsable econòmic del Grup Parlamentari. He tingut l'oportunitat de debatre amb els altres  representants de les diferents forces polítiques , Rocio Martínez – Sampere, del PSC; Sergi de los Rios, d'ERC: Josep Millo, del PPC; Laia Ortiz, d'ICV- EUiA i José Manuel Villegas, de ciutadans.

Podeu veure ara la meva intervenció durant el debat.  

Les xerrades de El Ratpenat (x.cat.cat)


Debats El Periódico

El Periódico de Catalunya ha organitzat diversos debats amb els principals partits polítics per tractar les propostes de cada candidatura en temes claus com la sanitat, la immigració, l'educació, l'energia, el sector financer, la igualtat, la indústria i el medi ambient.

Vaig participar en el debat del sector energètic i del sector financer.


SORTIR DE LA CRISI. CREAR PROSPERITAT (II)

 

Vèncer la crisi i fer-ho en condicions per a sortir-ne enfortits com a país vol dir ésser capaços de treballar en diversos àmbits alhora. És fonamental operar un canvi profund de mentalitat en l’acció discursiva i executiva del nou govern. És evident que el govern ha de tenir protagonisme per les polítiques que ha d’implementar i per la determinació amb la que ha d’actuar. És clar també que el govern, tot dissenyant  un pla de xoc eficaç per vèncer la crisi, ha de posar les bases polítiques i econòmiques que condueixin a la recuperació de la confiança.

 

Resulta imprescindible un govern d’àmplia majoria social, fort, sòlid, competent i il·lusionat com a garantia sine quòrum  per a tornar la confiança als nostres conciutadans. Ara bé, l’acció d’aquest govern no pot substituir l’activitat i l’empenta de les empreses – empresaris i treballadors- per  a sortir de la crisi.

 

Un govern en sintonia amb els temps que corren n’és un que dona una passa enrera per què la societat en doni dues endavant. És la institució que, amb polítiques adequades,  acompanya la iniciativa de milers i milers d’empreses i que disciplina l’Administració per aprofundir en una autèntica dinàmica de canvi. Han d’ésser els agents socials els autèntics protagonistes de l’embranzida per a superar la crisis.

 

Un govern que es decisiu per a combatre els pitjors efectes de la recessió, per instrumentar el canvi i ajudar al país a sortir-se’n, colidera amb la part més emprenedora de la societat catalana totes els esforços envers la recuperació.  No li és permès cap vacil·lació en aquest designi.

 

Crec, sincerament, que no és difícil tenir una actitud positiva d’aquestes característiques. Cal acceptar un paper de la funció governamental modest, realista i batallar per fer entendre a la societat la importància de les empreses i els empresaris sense alentar cap desconfiança envers el paper de l’empresa com a generadora de prosperitat. O ella o ningú.

 

Combatrem la crisi, tornarem a créixer, reduirem l’atur, practicarem polítiques socials però ho haurem de fer des de la base  d’una perfecta i sincera relació  amb tots els que creen riquesa  perquè amb part dels seus fruits a les mans, el govern la pugui distribuir.

 

Això significa un canvi profund de mentalitat, d’orientació i de voluntat i aquest canvi és inajornable.

 


Sopar a Tarragona

El passat dilluns vaig participar en un sopar – col·loqui  a Tarragona, organitzat per Llibergència. Vaig centrar la meva intervenció en les mesures liberals que cal dur a terme per a fer front i sortir de la crisi actual.

Vaig exposar les cinc mesures que per a mi son bàsiques i que haurien de centrar la política econòmica en un futur Govern de CiU, entre elles la reducció (aprimament) de l’Administració Pública, la inversió en polítiques de desenvolupament de l’activitat empresarial i el necessari canvi de mentalitat de la societat catalana des d’una administració amiga (Business friendly).

Caldria aplicar un conjunt de mesures microeconòmiques que fomentin la innovació, que afavoreixin la dimensió empresarial i sobretot que revalorin la formació empresarial. Cal moderar la fiscalitat, no incrementar els impostos i suprimir l’Impost de Donacions i Succesions per reequilibrar la pressió fiscal que pateix Catalunya que és més elevada que la resta de l’Estat.

Convergència i Unió vol impulsar el Pacte Fiscal per Catalunya, convocant  a tots els partits polítics després de les eleccions per consensuar la fórmula per assolir-lo.

 

 


Acte econòmic a Santa Perpètua de la Mogoda

 

Ahir vaig estar a Santa Perpètua de la Mogoda en un acte organitzat per la secció local de CDC  en el Centre cívic El Vapor. Vàrem parlar d’economia i de les propostes que des de CIU plantegem per a sortir de la crisi.

 

Érem una cinquantena de persones interessades totes elles en conèixer les nostres propostes i les possibles solucions. Em va acompanyar, entre d’altres,  el nostre cap de llista, el Sr. Joan Mestre i tinent d’Alcalde.

 

Vàrem parlar de molts temes i de moltes qüestions però si hi ha un en el que vaig insistir molt és que el poble de Catalunya ha de recuperar la confiança. Ens  cal un  Govern fort, una estabilitat parlamentària i un lideratge.

 

El subtil i fràgil canvi que es pot produir cada dia per anar allunyar-nos de la crisi rau en la recuperació de la confiança per part de la ciutadania. Tots els nostres desvetllaments apunten cap aquest horitzó; un President i un Govern que ajudin amb determinació a recuperar la confiança del país i encetar de nou, un cop més, el camí de la prosperitat. Pensem que sabem com fer-ho.