Treball, sacrifici i alegria

Les catalanes i els catalans han parlat clar. Ho han fet amb un percentatge de participació no del tot satisfactori si tenim en compte la gravetat de la crisi que patim i l’abast dels reptes als que cal fer-hi front. Ara bé, aquella part del  poble de Catalunya que ha votat –  el 60% –  ha enviat un missatge rotund: el Govern tripartit és ja història i el nacionalisme català – el centrat i majoritari- haurà  de formar Govern. Cal doncs posar-se a treballar de manera immediata i amb tota la intensitat de la que siguem capaços, aplicant el programa electoral que hem defensat durant aquests darrers anys i fent un esforç seriós per a comptar amb tothom. El Parlament ha d’esdevenir un àmbit essencial de trobada per a que totes les forces polítiques impulsin les polítiques adequades  per a sortir de la crisi  i, alhora,  per a que l’oposició controli des del primer dia l’acció de l’Executiu.

 

Resulta singularment important que el nou Govern entengui que el protagonisme ha de recaure, fonamentalment, en els empresaris, els treballadors, els professionals, els autònoms, els pagesos, els ramaders, etc… i que l’acció de Govern ha d’estar pensada i executada, lluny dels insuportables tics burocràtics i de les inacceptables traves a l’activitat, per a potenciar la iniciativa empresarial, la cerca de la competitivitat, l’increment de la productivitat, la redimensió de les nostres empreses i la seva presència en el món, tot sabent que disposem de recursos escassos i que el Govern haurà d’ésser escrupulós en l’assignació dels mateixos.  

 

Alhora, hi haurà que incrementar els ingressos, producte del creixement de l’activitat econòmica, s’ haurà d’ajustar la despesa i retallar l’Administració per arribar a l’1,3% de dèficit que ens obliguen les institucions europees i espanyoles. I tot això s’haurà de fer sense incrementar els impostos. Vet ací els reptes formidables!

 

Avui és un dia d’esperança. Ho és per a molts catalans i catalanes que han votat a CIU. Voldria que ho fos també per aquells –  moltissims –  que no ens han votat. Desitjaria que des de la legítima discrepància política i ideològica, els ciutadans d’aquest país apostéssim plegats pel seu inajornable renaixement. L’experiència per a vèncer les crisis ens marca el camí: treball, més treball, sacrifici i alegria. Mans a l’obra.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s