Tard, molt tard.

El Govern socialista va negar l’existència de la crisi fins arribar a fer el ridícul. Estabornit per la crisi, pressionat pels mercats i obligat per les autoritats europees, el passat mes de maig el President Zapatero va posar en marxa un conjunt de mesures per a la  reducció del dèficit i per a fer front a la crisi. Tot i que les vàrem considerar clarament insuficients ens vàrem abstenir al Congrés per tal de què el Reial Decret Llei s’aprovés i progressés.

 

Una cosa és programar mesures i l’altra és aplicar-les diligentment. El Govern socialista ha demostrat abastament que l’aplicació de mesures serioses i eficaces no és el seu fort. El debat sobre la reforma del mercat de treball i el tímid inici de la seva aplicació n’és una prova prou evident.

 

La manca d’iniciatives rigoroses i serioses per a combatre la crisi  i el creixent desprestigi europeu i mundial del President Zapatero i del seu Govern ha facilitat que els mercats tornin despietadament a la carga. Cap sorpresa. Estàvem avisats.

 

La situació revesteix tal gravetat, els advertiments de les autoritats monetàries europees són tant rotunds  que el President Zapatero s’ha vist obligat, una vegada més, a improvisar un nou paquet de mesures per injectar credibilitat en el deute espanyol i relativa confiança en l’actuació del Govern.

 

Les mesures, privatitzacions, reduccions d’impostos, fi de les quotes a les cambres, etc… tot i que van en la bona direcció, arriben tard, molt tard. Ens queda el consol de la dita castellana “mas vale tarde que nunca” però no se’ns escapa la profunditat i gravetat de  la crisi que pateixen els esglaons més febles de la cadena europea.

 

Algunes mesures les havíem proposat nosaltres al Parlament i al Congrés de diputats en una forma o una altra, en un tràmit o un altre sense merèixer en cap moment l’atenció ni del  PSOE ni del Govern tripartit.

 

S’han entossudit fins el darrer  moment en pensar que la reducció del tipus de l’Impost de Societats per a les pimes era una mesura que donava cobertura a una ideologia que afavoria, suposadament, als rics. Misèria política i intel·lectual. Alleugerar part de la carrega tributària que pateixen les nostres empreses i, alhora, facilitar l’accés al crèdit per a  garantir la seva liquiditat, són dues de les necessitats més peremptòries del nostre teixit empresarial si volem guanyar en competitivitat i contribuir a la sortida de la crisi.

 

Les mesures un cop més arriben tard, molt tard i malauradament sense el reconeixement explícit per part del Govern socialista de que els nacionalistes catalans ho havíem advertit seriosament una vegada i una altra fins avorrir-nos.

 

El procediment de les privatitzacions d’AENA i de les Loteries mereixen un capítol a part. Amb nocturnitat i amb traïdoria les mesures suposen que l’actual Govern català en funcions s’empassa una vegada més una altra granota. La marginalitat de la Generalitat en tot aquest procés m’irrita i em preocupa, però aquestes, són figues d’un altre paner.

 



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s