Nova sessió del seminari “Liberalisme i l’Acció Humana”

El passat dia 5 d'abril va tenir lloc la tercera sessió del seminari sobre el liberalisme i l'Acció Humana sota el títol "Els problemes epistemògics de les ciències de l'Acció Humana" a càrrec d'en Guillem Laporta. Demà dia 28 d'abril farem la cuarta sessió amb un debat sobre l'anterior classe.   

Aqui teniu un resum de la tercera sessió

3era sessió Els problemes epistemològics de les ciències de l'Acció Humana


Temps interessants

 

 

 

 

 

La política viu a Catalunya circumstàncies apassionants. El Govern català afronta  un conjunt tan gran de reptes importants,  que si sabem donar la resposta adequada, la cara de Catalunya canviarà substancialment per molts anys. 

 

 

Crisi, finances, economia, societat i qüestió nacional conformen un escenari extraordinàriament atractiu. És veritat que el Govern català ha de fer front a unes finances públiques en un estat lamentable, em refereixo es clar a la magnitud del dèficit i de l’endeutament i, alhora,  ha de donar solucions operatives i funcionals a la desindustrialització del país i a la impostergada creació d’ocupació. És obvi,  que les finances públiques  i el seu redreçament van ara primer, però crec que és molt difícil tractar de resoldre la greu situació financera sense fixar, alhora,  unes bases sòlides  per una reactivació econòmica profunda i duradora. 

 

 

 

 

És ben segur que el Govern ho intenta i estic convençut que aviat veurem resultats però convé abordar tots aquests problemes amb una determinació que té a veure no només en com sortir de la crisi,  si no en com materialitzar canvis profunds, de tendència,  que obrin una nova etapa a Catalunya.

 

 

 

Dit d’una altra manera, restaurar les finances de la Generalitat vol dir també que s’han de posar definitivament les bases  per una industrialització intensa i avançada que aposti pel coneixement i les noves tecnologies,  per una proliferació de milers de noves empreses generadores d’ocupació neta i per la reformulació d’una Administració pública àgil, eficient que desmunti sense dilacions les mil i una dificultats i traves burocràtiques que dificulten i obstaculitzen la vida dels ciutadans.  

   

 

Són temps interessants, difícils, arriscats però els que estimem la política sabem que aquests són els temps millors. Lluitar per  a redreçar el país, per posar les bases per a la prosperitat i,  alhora,  reptar a  l’Estat espanyol en defensa dels catalans  per a la consecució d’un nou Pacte Fiscal és una tasca que ens ha d’omplir d’il·lusió i d’entusiasme. Tota l’energia creativa al servei de l’ideal del país.

 

 

 De fet, la política en majúscules té a veure en què polítics i ciutadans  compromesos i còmplices, som capaços d’escriure una nova fulla, de transitar una nova ruta en la construcció del país i fer-ho amb seriositat, rigor i….  jovialitat. Vivim temps interessants i cal aprofitar-los.


Manel Ripoll Estera

 

En Manel Ripoll ens va deixar aquest passat mes de març

 

Per a mi el traspàs d’en Manel és quelcom més que la pèrdua d’un bon amic. És constatar sovint l’absència d’una persona que jo estimava com si fos de la meva família. Ens vàrem conèixer a les primeries dels anys 80 i des de llavors sempre vaig tenir a en Ripoll com un amic, un conseller i un complice. M’honora dir que de les seves múltiples virtuts en vaig aprendre molt.

 

Les característiques més destacades de la seva personalitat, a parer meu, eren el seu entusiasme espontani, genuí però alhora fonamentat, la seva capacitat de treball – podies comptar-hi a tota hora-  la seva amabilitat i la seva  simpatia desbordant que es traduïa en un tracte càlid, proper, amb un toc ben especial i una insubornable lleialtat personal.

 

Ens vàrem fer amics fa més de trenta anys i li he considerat com a tal fins el darrer dia. Tinc l’orgull de saber i dir que aquesta consideració era recíproca  Tota trobada amb en Ripoll era sempre un  esdeveniment. Parlar amb ell era gratificant, discutir de política era refrescant, parlar de la Boqueria i dels mercats era il·lusionant.  Va defensar el mercat de la Boqueria i els mercats de Barcelona- mitjança Fegram- a peu i a cavall. Sostenia que els mercats eren l’esperit, l’ensenya i els embaixadors de Barcelona. I ell va ésser alhora el seu més brillant i generós embaixador al món.

 

Així era en Ripoll, un home que presumia de la seva sort –  que em va tenir-  tot dient-me: “soc un home de sort perquè estimo i em sento estimat” i que sostenia que de totes les seves sorts la seva família era la més remarcable. Dono fe, coneguda i tractada la seva família, que tenia raó.  

 

M’emociona encara recordar la seva especial veu i els seus ulls riallers. Em vaig acomiadar d’ell el dia 8 de març i tinc el sentiment d’absència que ens deixen els bons amics, els lleials, els que estimes i t’estimen, però alhora en Manel Ripoll continuarà per sempre més nodrint en mi la idea de que la sort es té si es busca.