Una oportunitat desaprofitada

Els Grups Parlamentaris per unanimitat vàrem decidir la compareixença de les caixes catalanes al si de la Comissió d’Economia i Finances del Parlament de Catalunya. Tot i que va ésser una votació unànime no es varen poder evitar algunes friccions en la interpretació de la conveniència  o no,  de la presència de les caixes al Parlament.

 

Com a President de la Comissió d’Economia i Finances del Parlament em semblava obvi que, en una situació com la que han passat i estan passant les caixes catalanes, era convenient  que les nostres institucions financeres  compareguessin davant del Parlament per a donar explicacions  i, alhora,  per ajudar a que  tots els Grups Parlamentaris s’interessessin de debò per l’actual estat de la qüestió.

 

La compareixença de les caixes al Parlament de Catalunya ha estat un fet  pioner perquè les caixes no han tingut, fins ara,   la tradició de comparèixer regularment al si de la nostra institució parlamentaria. Crec però que ha estat  una bona iniciativa de tots els Grups Parlamentaris.

 

Tots els compareixents, representants de La Caixa, de la Caixa d’Estalvis Laietana, de la Caixa d’Estalvis del Penedès, de CatalunyaCaixa i d’Unnim, van tenir una responsable actuació amb intervencions ben preparades i solvents. Probablement però, tot valorant positivament les persones que hi van participar,  el rang de representació institucional podia haver estat més alt.

 

Era imprescindible analitzar la gravetat de la situació per la que travessen les caixes, la importància de les mateixes en el sistema financer català, el dret i l’obligació d’uns i d’altres d’escoltar-nos i la possibilitat de seguir de prop l’evolució tant complicada que li espera a aquestes institucions durant els propers mesos.

 

Com a President de la Comissió vaig tenir la sensació de que potser, insisteixo, potser, les nostres caixes no volien donar a la seva compareixença al Parlament – la casa de tots ,  també la seva- la màxima rellevància.

 

Vaig tenir la percepció d’una oportunitat només parcialment aprofitada perquè, malgrat el dret que tenen tots els compareixents a fer la intervenció davant dels diputats i diputades de la Comissió que creguin oportuna, – res a dir- pensava jo que era el moment d’establir solides complicitats entre tots els partits – Govern i oposició –  i les caixes. Dit d’una altra manera, potser no es va treure tot el suc que s’hagués pogut treure a una compareixença que havia d’apel·lar més directament al suport dels Grups Parlamentaris en tot aquest procés.

 

També es veritat  que hagués ajudat molt al debat un punt d’autocrítica per part dels representants de les caixes. Aquest ha estat un procés molt complicat amb clars-obscurs i amb responsabilitats que potser necessitarien ésser avaluades des de la més exquisida actitud i amb tota la serenitat i prudència  que persones i institucions tant rellevants del nostre país mereixen.

 

Un oportunitat perduda? Doncs………. ja m’heu llegit.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s