Mobilitzacions populars

 
Aparentment, el moviment dels indignats a tot l’Estat expressa un nou intent d’articulació de resposta ciutadana a la situació que pateix el país. És cert. Les acampades, les marxes, les concentracions son prova inequívoca d’un rebuig de la política i l’economia en general i de les polítiques econòmiques i socials en particular.
 
Semblaria que s’està conformant un nou moviment de protesta que recentment ha decidit abandonar les acampades per organitzar-se de forma més política. Deia un contertulià meu en un recent debat televisiu que: “Es tracta de l’aparició d’un nou paradigma”. És exactament així? Estem davant d’un fenomen nou? Son les seves consignes l’expressió d’una nova forma de fer política? S’haurà de veure, però no n’estic molt segur.
 
M’inclino a pensar que els indignats representen més aviat una resposta un xic desesperada a la crisi econòmica en la seva fase més aguda. Una qüestió que naturalment ha d’ésser tinguda en compte però, resulta a parer meu,  que l’exasperació de les conseqüències de la crisi és el motor que alimenta la mobilització.
 
En efecte, els ajustos pressupostaris, les xifres d’atur – especialment l’atur juvenil- la davallada d’oportunitats, la crisi a les universitats, etc… tot plegat presenta un panorama que angoixa a capes molt amplies de la societat i cal fer-hi front de diverses maneres.
 
El gruix de la societat entén que la resposta més adequada a la crisi és treballar des de les institucions públiques i privades, empreses i treballadors i fer-ho sense desmai per tractar d’ensortir-nos. Centenars de milers de ciutadans que no es manifesten,  molt preocupats,  voten – ho han fet fa ben poc-  a les diverses opcions polítiques avalant la tesi de desplegar les mesures més adequades per acabar doblegant la crisi. I d’altra banda, hi ha un sector de la societat que entén que aquest camí s’ha esgotat.
 
És aquest  un fenomen espontani? En absolut. Em sembla prou evident que l’empremta de les organitzacions ultraesquerranistes és clarament detectable i que des d’aquestes organitzacions polítiques s’intenta donar contingut, relleu i projecció al moviment. Molt normal. Després d’estar anys reduïts a la marginalitat més extrema els ultraesquerranistes creuen que ha arribat el moment de guanyar preponderància entre els sectors socials més desesperats per la crisi i assumir-ne la seva direcció.
 
És una situació nova? En absolut. Cal tenir en compte la història dels moviments socials, polítics i econòmics per adonarse’n que, en èpoques de crisi greu els sindicats i els partits dels treballadors resten a un punt d’ésser desbordats per la protesta i l’acció de sectors minoritaris molt radicalitzats. Sectors decidits  a impulsar les seves tesis que, en la intimitat de les seves organitzacions,  pretenen que son revolucionaries.
 
És la història repetida una i cent vegades. Mobilitzacions que, més enllà de les agrupacions sindicals i dels partits de classe de l’esquerra intenten combatre revolucionàriament els efectes de la crisi. Ho fan oposant-se a les inevitables polítiques governamentals de dur ajust pressupostari que mai són plat de gust de ningú, ni dels sectors afectats ni tampoc del Govern de torn que les ha de prendre. Addicionalment, en aquest moment en concret, la impugnació de la política, els polítics i les institucions ocupen una part del sentir de les persones que es mobilitzen.
 
Vull afegir, que sospito que, malauradament en els propers mesos veurem sorgir altres mobilitzacions de signe contrari i oposat: la dels extremistes de  dreta que creuen que el governs són febles, que les respostes són tèbies, que no es combat adequadament el perill ultraesquerrà  i es presenten com a candidats alternatius per dirigir un altra tipus de moviment   que apunta a una direcció semblant.
 
Tant de bo m’equivoqui,  però crec que podem estar en les beceroles de minories antitètiques d’extrema dreta i esquerra que tracten de portar l’aigua al seu molí sense massa miraments. En aquest sentit, les mobilitzacions populars i  l’esdevenidor de les mateixes, malgrat que amb noves particularitats, amb nova fisonomia,  recorden esdeveniments del passat i en prefiguren els del futur.
 
 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s