El que ara toca

 

 
 
Vull afirmar un cop més que combatre la crisi ha de seguir essent la primera prioritat de CIU. La més exigent responsabilitat del nostre Govern – el d’avui i el de demà-  és sortir de la crisi. La taxa d’atur, el nombre creixent de desocupats,  l’augment dels ratis de pobresa, la disminució de l’índex de producció industrial, l’endeutament galopant de la Generalitat,  la situació extrema de les finances catalanes son proves concloents de la delicada situació de la nostra economia.  Ens trobem davant del moment més greu de l’actual crisi.

Ras i curt, els ciutadans han de comprovar que als nacionalistes catalans ens  preocupa i molt la qüestió nacional i el procés endegat envers el dret a decidir però,  per damunt de tot, ens amoïna i ens trasbalsa el patiment de milers i milers de catalans i catalanes. Vèncer la crisi és la primera obligació de tots nosaltres.  

És veritat també que el marge de maniobra de la Generalitat és petit i resta  condicionat a la política espanyola i a les constants vacil·lacions i canvis respecte a l’eventual sol·licitud del rescat a la Unió Europea. I addicionalment,  el pressupost del Govern espanyol per l’any 2013 no hi ajuda gens. Ans al contrari. Tot i així, el nostre Govern ha de fer front a la crisi amb els instruments de que disposa i fer-ho oferint certes garanties d’èxit.

Les properes eleccions al Parlament de Catalunya són claus pel nostre país i decisives. El dia 25 de novembre els ciutadans tenen la paraula i és imprescindible obtenir el seu compromís ferm amb el dret a decidir. Hem d’obtenir una majoria absoluta suficient per a comandar amb seny i cura el procés del dret a decidir, tenint la convicció de que podrem exercir-lo prioritariament a Catalunya durant la propera legislatura. Aquest és un compromís formal amb tot el poble de Catalunya.

La campanya electoral es basarà en tres grans eixos: vèncer la crisi i reactivar l’economia, assentar les bases del manteniment de la societat del benestar i conjurar a tot Catalunya pel dret a decidir.

Les tres coses van lligades però resulta fonamental jerarquitzar correctament les nostres prioritats i els nostres objectius. El que ara toca no és el debat al voltant dels continguts d’un Estat propi ni una reflexió respecte a l’abast de les estructures d’Estat que ens calen. El que ara és determinant és que votem pensant en el compromís d’un Parlament i eventualment d’un Govern disposat a combatre sense repòs per a garantir la confiança i l’estabilitat política, a batallar per la reactivació econòmica i alhora assegurar el dret impecablement democràtic a decidir, sense límits ni condicionants.

Ens restarà temps per a parlar de tot però ara toca guanyar aquestes eleccions i proporcionar a tot aquest procés un comandament eficient, seriós, solvent i determinant.

Tinc per a mi que el President Mas i la coalició que li dona suport son l’expressió més aproximada de les virtuts recent esmentades. 

Acte a Nou Barris

 

 
Ahir vaig participar en una xerrada – col·loqui que va organitzar l’Agrupació de CDC de Nou Barris. Vàrem comptar amb una nodrida assistència de militants del partit i amb la participació del President de l’Agrupació l’Edgar Collado.

Vaig fer una intervenció basada en els darrers es esdeveniments que s’han produït a Catalunya, des de l’extraordinària manifestació del dia 11 de setembre fins a la  convocatòria d’eleccions anticipades  i que condicionen la vida política i econòmica del nostre país.

Les properes eleccions al Parlament de Catalunya són claus pel nostre país. El dia 25 de novembre els ciutadans tenen la paraula. Hem d’obtenir una majoria absoluta suficient per a comandar el dret a decidir i tenir totes les garanties de que podrem exercir-lo durant la propera legislatura.

Al finalitzar la meva intervenció vàrem iniciar un col·loqui molt interessant entre tots els assistents respecte a la qüestió nacional i d’altres temes que es varen plantejar. 

Esmorzar amb joves empresaris a Sabadell

 

 
El passat dia 3 d’octubre vaig participar en un esmorzar –col·loqui organitzat pel Club de Joves Empresaris del Centre Metal·lúrgic i l’Institut Sallarés i Pla del Gremi de Fabricants. Em varen acompanyar la Sra. Alícia Bosch, Presidenta del JE, el Sr. Blai Costa, President del ISP i la Sra. Sòfia Gabarró, President del Centre Metal·lúrgic juntament amb associats i empresaris d’ambdues entitats.

Vaig fer una intervenció sobre la crisi econòmica,  la problemàtica industrial degut a la manca de liquidesa, la recapitalització bancària, el rescat, la necessitat de reformar l’administració i l’actual situació política que viu Catalunya després de la manifestació del dia 11 de setembre, entre d’altres. 

Un cop finalitzada la meva intervenció vàrem mantenir un interessant intercanvi d’impressions entre tots els assistents respecte a la pressió fiscal, la conveniència o no d’augmentar els impostos i les conseqüències que se’n deriven, el paper de les patronals en tot aquest escenari i l’estret marge de maniobra de la Generalitat en matèria d’educació, sanitat i laboral.

Qui té por del Dret a decidir?

 

 

 

En el darrer debat de Política General d’aquesta legislatura, el Parlament de Catalunya, va concloure amb la següent resolució recolzada per la majoria de grups parlamentaris: CIU, ERC, SI, ICV i el diputat Laporta, els vots en contra de PPC i C’s i l’abstenció del PSC


 

 “5. El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu, i insta el govern a fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura.”

Al llarg d’aquestes setmanes, s’ha parlat abastament sobre “el Dret a decidir”. Ha quedat palès, en diverses publicacions i enquestes, que la majoria dels ciutadans de Catalunya està d’acord amb la convocatòria d’una consulta. La Vanguardia recull que un 83,9% dels ciutadans la recolza.

Aquesta és una magnífica noticia. Els ciutadans de Catalunya manifesten explícitament la seva confiança envers les llibertats pròpies d’un sistema democràtic. És l’hora, doncs, que els electors prenguin la paraula, avaluant els programes de cada partit i decidint quin d’ells prefereixen, tenint en compte que, per activa o per passiva, el Dret a decidir esdevindrà fonamental. La consulta serà una qüestió clau, no la única, òbviament, però una molt important.

Votarem, doncs, i decidirem. Amb el resultat a la mà, el país tindrà una guia segura i un horitzó més clar. Amb el temps, haurem modificat una part d’aquest sentiment dominant respecte de la inutilitat de la política i la incompetència dels polítics. Vèncer aquest corrent d’opinió esdevé imprescindible per la salut democràtica del nostre país.

És evident que el fet de que tots els partits polítics  defensin a Catalunya el Dret a decidir aprofundeix en els valors democràtics que respectem El President Mas insistia en la seva darrera intervenció al Parlament en aquesta idea: tots hem de ésser cridats a defensar la lliure opinió de Catalunya en un context polític, econòmic, social i nacional tan extrem.

La interpretació dels fets diferirà, les alternatives i solucions s’oposaran, els camins divergiran, però tots els partits de Catalunya haurien de posar l’accent en que el respecte democràtic i la dignitat d’homes i dones del país exigeixen poder decidir.

Qui hauria de tenir por del Dret a decidir? Qui vacil·larà davant d’una consulta que, en termes clars, pregunti al país què vol fer respecte al seu futur? Per descomptat, hi haurà opinions per tots els gustos, però innegablement ens uneix, del primer a l’últim, el respecte que sentim per les nostres institucions.

Vull assenyalar també l’adverbi de mode que condiciona la resolució: “prioritàriament” i em sembla una cautela essencial per avaluar, al llarg de la propera legislatura, quan ens convé materialitzar la consulta.

En política, més enllà dels sentiments, de les vocacions, de les idees i dels somnis, fins i tot, el que esdevé determinant és la correlació de forces. Sostinc que és en relació a aquesta qüestió que el Govern de Catalunya haurà d’escollir el moment més idoni que, indiscutiblement, coincidirà amb la relació més favorable per exercir la consulta amb tota mena de garanties, tant legals, com polítiques. Qui pot tenir por d’aquest plantejament?

L’experiència ens demostra sobrerament que el sistema democràtic té, amb el Dret a decidir, el seu element més preuat. No decideix la Nació, decideixen els homes i dones de la Nació. Un a un, amb responsabilitat i determinació.

Qui té por del Dret a decidir? Ningú hauria de tenir-ne.