Qui té por del Dret a decidir?

 

 

 

En el darrer debat de Política General d’aquesta legislatura, el Parlament de Catalunya, va concloure amb la següent resolució recolzada per la majoria de grups parlamentaris: CIU, ERC, SI, ICV i el diputat Laporta, els vots en contra de PPC i C’s i l’abstenció del PSC


 

 “5. El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu, i insta el govern a fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura.”

Al llarg d’aquestes setmanes, s’ha parlat abastament sobre “el Dret a decidir”. Ha quedat palès, en diverses publicacions i enquestes, que la majoria dels ciutadans de Catalunya està d’acord amb la convocatòria d’una consulta. La Vanguardia recull que un 83,9% dels ciutadans la recolza.

Aquesta és una magnífica noticia. Els ciutadans de Catalunya manifesten explícitament la seva confiança envers les llibertats pròpies d’un sistema democràtic. És l’hora, doncs, que els electors prenguin la paraula, avaluant els programes de cada partit i decidint quin d’ells prefereixen, tenint en compte que, per activa o per passiva, el Dret a decidir esdevindrà fonamental. La consulta serà una qüestió clau, no la única, òbviament, però una molt important.

Votarem, doncs, i decidirem. Amb el resultat a la mà, el país tindrà una guia segura i un horitzó més clar. Amb el temps, haurem modificat una part d’aquest sentiment dominant respecte de la inutilitat de la política i la incompetència dels polítics. Vèncer aquest corrent d’opinió esdevé imprescindible per la salut democràtica del nostre país.

És evident que el fet de que tots els partits polítics  defensin a Catalunya el Dret a decidir aprofundeix en els valors democràtics que respectem El President Mas insistia en la seva darrera intervenció al Parlament en aquesta idea: tots hem de ésser cridats a defensar la lliure opinió de Catalunya en un context polític, econòmic, social i nacional tan extrem.

La interpretació dels fets diferirà, les alternatives i solucions s’oposaran, els camins divergiran, però tots els partits de Catalunya haurien de posar l’accent en que el respecte democràtic i la dignitat d’homes i dones del país exigeixen poder decidir.

Qui hauria de tenir por del Dret a decidir? Qui vacil·larà davant d’una consulta que, en termes clars, pregunti al país què vol fer respecte al seu futur? Per descomptat, hi haurà opinions per tots els gustos, però innegablement ens uneix, del primer a l’últim, el respecte que sentim per les nostres institucions.

Vull assenyalar també l’adverbi de mode que condiciona la resolució: “prioritàriament” i em sembla una cautela essencial per avaluar, al llarg de la propera legislatura, quan ens convé materialitzar la consulta.

En política, més enllà dels sentiments, de les vocacions, de les idees i dels somnis, fins i tot, el que esdevé determinant és la correlació de forces. Sostinc que és en relació a aquesta qüestió que el Govern de Catalunya haurà d’escollir el moment més idoni que, indiscutiblement, coincidirà amb la relació més favorable per exercir la consulta amb tota mena de garanties, tant legals, com polítiques. Qui pot tenir por d’aquest plantejament?

L’experiència ens demostra sobrerament que el sistema democràtic té, amb el Dret a decidir, el seu element més preuat. No decideix la Nació, decideixen els homes i dones de la Nació. Un a un, amb responsabilitat i determinació.

Qui té por del Dret a decidir? Ningú hauria de tenir-ne.

 

 

 

 



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s