Qüestió de confiança

AFT a l'esco del ParlamentPer les societats contemporànies i les pretèrites, el concepte de  confiança,  des dels punts de vista institucional, polític i econòmic ha esdevingut  absolutament clau.

Qualsevulla societat  civil, pròspera, rica i cohesionada requereix nivells de confiança suficients per a fer front al present i orientar el futur. Sense confiança és difícil i esdevé gairebé impossible el progrés sostingut dels individus i del conjunt.

Amb determinació gairebé biològica, els éssers humans necessitem imperiosament tenir confiança en tots els aspectes de la nostra vida per a poder progressar. Resulta imprescindible en tres àmbits: cal tenir confiança en les nostres pròpies possibilitats i en nosaltres mateixos,  en el proïsme i també en  l’acció lliure i interessada i, alhora concertada de milers i milers d’individus, per obtenir bona part dels objectius anhelats.  L’acció humana té en la confiança un ressort essencial.

L’any 1995 en Francis Fukuyama va publicar un llibre titulat “Trust”, traduït pel recordat Víctor Alba i editat  pel  Grup Zeta on el filòsof hegelià ens parlava de la importància de la confiança i del seu caràcter insubstituïble  en les societats capitalistes actuals.

Precisament, la greu crisi que pateix avui bona part del món occidental i,  molt particularment la vella Europa,  ha evidenciat  una preocupant i angoixant manca de confiança. També els economistes clàssics es varen advertir a bastament sobre la importància de la mateixa en les institucions i la que calia  generar en l’opinió pública. En resum, la confiança és,  ara i sempre,  sinònim de què ens en podem en sortir.

Les condicions objectives han propiciat que aquest be tan preuat estigui,  avui per avui,  sota mínims. Sense recuperar-ne una dosi notable és molt difícil vèncer la recessió, superar la dura crisi econòmica, política i institucional i, alhora, encaminar-nos cap a un creixement sostenible.

Explico des de fa setmanes, que hi ha elements suficients per a poder afirmar amb prudència i cautela que la situació econòmica pot anar canviant,  primer poc a poc i, després,  acceleradament durant el darrer trimestre del 2013 i durant tot l’any 2014. Amb la possibilitat, més enllà de modestos moviments laborals que es poden produir durant el proper any, d’albirar creixements encara tímids d’ocupació en el 2015. Per a què això passi l’economia espanyola i catalana haurà de créixer una mica  per  sobre del 1% i així aconseguirem generar ocupació neta.

Perquè m’atreveixo a pensar que l’economia espanyola en general i la catalana en particular, comença a apuntar a un canvi de cicle que agafarà més velocitat durant els dos propers anys i ens portarà a un creixement significatiu durant el 2015?

Penso que hi ha prou  elements que comencen a evidenciar-ho. Passo a citar-ne els més destacats:

1-  El sector exterior ha recuperat en bona mesura la competitivitat perduda. Hem passat d’un desequilibri de 12.220MЄ a gener de 2008 a un superàvit de quasi 5.000MЄ a desembre de 2012. Cal tenir en compte que una balança exterior amb superàvit frena el procés d’acumulació del deute extern, una de les principals fonts vulnerables en l’economia.

 

2-  S’està avançant significativament en el sanejament del sistema financer, malgrat que encara caldrà possiblement una injecció addicional de capital d’uns 10.000MЄ per a garantir el refinançament dels deutes d’algunes entitats bancàries.

 

3-  La reforma laboral – encara incompleta a parer meu- comença a presentar aspectes positius que,  si més no, han ajudat a no destruir més ocupació o a fer-ho amb molta menys intensitat.

4-  Els actius de l’economia espanyola estan a molt baix preu i això ha de permetre inversions de capital estranger que tornen a resultar força atractives pels fons foranis.

5-  L’esforç del sector privat pel seu desenpalancament ha estat extraordinari, tot i que malauradament,  no es pot dir el mateix de l’endeutament públic. Des de l’any 2010 hi ha hagut una disminució de l’endeutament privat de 27,8 punts del PIB.

6-  En un any s’han creat a tot Espanya prop de 85.000 noves pimes amb dues característiques primordials:

–       No depenen en absolut d’eventuals contractes amb l’Administració.

–       Bona part d’elles s’han autofinançat. Al no haver-hi crèdit disponible per part de les entitats bancàries les empreses han tingut que buscar-se la vida.

7-  La borsa anticipa la recuperació. La trajectòria de l’IBEX 35 reforça la hipòtesis de la recuperació de l’economia durant el proper any. A Espanya,  empíricament,  s’ha demostrat el caràcter d’anticipació  de l’evolució borsària al llarg del cicle econòmic.

8-  El quadre macroeconòmic ha millorat substancialment, particularment amb un descens significatiu de la prima de risc.

La prima de risc ha passat, des del seu punt més àlgid al juliol de 2012 arribant pràcticament a 650 punts fins a 290 punts al maig 2013.

La batalla,  però,  no està guanyada . A parer meu, hi ha dues qüestions que dificulten la possible sortida de la crisi. La política fiscal que s’està aplicant, molt especialment a Espanya, no està contribuint a la recuperació i la considero errada. I l’evolució  de la crisi econòmica  a països europeus vinculats a processos d’inestabilitat política, no només Xipre si no també Itàlia. La primera qüestió depèn, en part de nosaltres, la segona no.

Tot i les grans dificultats,  com tots els factors a dalt esmentats  estan presents en la nostra economia i milers d’individus  han decidit crear noves empreses,  crec que estem en condicions de dir que ens en podem en sortir abans del que la majoria pensa.

Un element clau, potser decisiu, és que les institucions en general i els governs en particular i específicament els polítics, siguem capaços de transmetre una onada de confiança,  no voluntarista, ans al contrari, fonamentada.

Els governs i els ciutadans en general acostumem a copsar l’arribada de la crisi amb retard – recordeu el President Zapatero i la seva ceguesa política a l’hora de preveure la crisi – i també triguem més a veure els primers signes clars de recuperació.  Ens trobem ara en aquesta situació? Doncs sospito que si.

Estic convençut que la recuperació econòmica està arribant poc a poc i desitjo, com mai,  tenir raó. Penso,  sincerament que aquest és el camí a seguir i que una basa molt important per aconseguir-ho és la confiança en nosaltres mateixos, en la nostra societat i en les nostres institucions. Depèn dels empresaris, dels treballadors, de les seves organitzacions, dels polítics i de les nostres entitats.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s