Impostos contra la sortida de la crisi

La presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2014 ha certificat sense matisos que la pressió fiscal i l’asfixia tributària han arribat a un punt poc menys que insostenible.

Cap novetat. El Govern espanyol que durant tota la legislatura no ha endegat un seriós programa de reformes i quan ho ha fet,  ha estat amb notables insuficiències,  segueix  argüint que per atansar-se als objectius de dèficit exigits per Europa s’ha de retallar la despesa i s’han de pujar  els impostos per a garantir un increment substancial  de la recaptació.

La primera part de l’afirmació – retallar la despesa- no s’ha materialitzat degudament doncs la despesa anual fixada en els Pressupostos augmenta en pràcticament 15.000 milions d’euros. La segona part de l’afirmació – pujar els impostos- és exacta, malgrat que haurem de comprovar després en quin increment de la recaptació es traduirà la generalització de la pujada d’impostos.

Queda fora de dubte que el Partit Popular ha incomplert flagrantment tot el seu programa econòmic i, en particular,  la part relativa a la política tributària. Tots els impostos pràcticament sense excepció  han estat objecte de modificació a l’alça. Tota promesa de moderació fiscal ha estat menystinguda.  L’empremta del Govern i molt particularment del Ministre Montoro ha establert definitivament  que si pels socialistes baixar els impostos era d’esquerres- Zapatero dixit- pels conservadors espanyols pujar els impostos és de dretes.

Tots els estudis fets fins ara apunten que la pressió fiscal que pateixen, avui per avui, els ciutadans i els territoris supera totes les xifres conegudes anteriorment i tot això en un marc on la previsió pel 2014 és que la despesa pública creixi percentualment per sobre del PIB.

Sempre he pensat i defensat  que en època de crisi i recessió la pujada indiscriminada d’impostos no era una bona política: la voracitat fiscal és una sinistre acompanyant de la recessió i el Govern espanyol i el PP han donat mostres fefaents de predicar una política però practicar justament la contraria. Les possibilitats d’afiançar un lleu creixement de l’economia espanyola que el Govern preveu en un 0,7% del PIB per l’any vinent està en tela de judici per la disbaratada política d’asfíxia tributària que recomana i aplica el Ministre Montoro. La recessió econòmica mai ha estat combatuda eficaçment amb impostos elevats. Ni ara,  ni mai en el passat.

Les modestes expectatives de sortir de la crisi el proper any es poden veure reduïdes a tan sol això,  expectatives,  per la  ceguesa del Govern Rajoy.