Programa Aquí Parlem – El llegat de Suárez vist des del Parlament. Dissabte dia 29 de març

http://www.rtve.es/alacarta/videos/aqui-parlem/


Programa 8 al dia. La tertúlia amb Rafel Nadal, Jordi Barbeta, Marta Lasalas – Dimarts dia 25 de març de 2014

http://www.8tv.cat/8aldia/videos/la-tertulia-amb-rafel-nadal-jordi-barbeta-i-marta-lasalas/


Suárez un polític valent

Suarez

 

 

Resulta difícil avaluar les virtuts polítiques d’un home que va tenir l’habilitat i el coratge necessaris per a liderar un procés de canvi tan extraordinari com el que va viure Espanya en les darreries dels anys setanta del segle passat.

Parlem d’una transició arriscada amb els seus clars-obscurs que va possibilitar que els espanyols recuperessin la llibertat i exercissin la democràcia amb un creixent grau d’implicació. No va ésser l’únic artífex, esclar, però, a parer meu, va ésser el més determinant, una vegada el Rei el va anomenar per sorpresa President del Govern espanyol.

El vaig conèixer personalment en una inoblidable reunió l’any 1985 en el seu despatx i em vaig adonar immediatament del seu lideratge, capacitat d’anàlisi i magnetisme que el van caracteritzar sempre. Era senzill i directe. Era clar, poc amant de les metàfores i els circumloquis. No era un teòric, no era un destacat pensador polític, no era un estudiós de la cosa pública, era un estrateg i un home d’acció.

La política va ésser durant tota la seva vida la seva gran passió. Ho vaig percebre aquella tarda i ho vaig comprovar manta vegades durant els anys que vam col•laborar molt estretament a Catalunya primer i a Espanya després.

No li agradava perdre’s en discussions que ell deia bizantines. Es prenia el seu temps– de vegades molt de temps- per a prendre decisions que analitzava amb molt deteniment però, acabat el procés, el millor Suárez era el polític que passava a l’acció.

Deia en el començament de l’article que no era fàcil avaluar les virtuts polítiques d’un líder carismàtic com en Suárez però en un moment tan senyalat com el que avui vivim, en vull destacar la seva valentia i el seu coratge personals.

No vaig advertir ni en una sola ocasió des d’aquella tarda de l’any 1985 que en Suárez tingués por de res. Venia d’una història recent plena d’operacions complicades al límit, de reptes impossibles i de situacions ben perilloses. Sempre jugant-se-la …. sense vacil•lar. És ben sabut. Això forma part de la història: des de la legalització del partit comunista fins el 23 F, però vaig comprovar, militant sota la seva direcció, que estava disposat a plantar cara davant de totes les eventualitats polítiques i personals.

Des d’aturar reiteradament als poders fàctics a enfrontar-se a un piquet que l’escridassava al carrer. Era un valor físic, espiritual que naixia d’un caràcter valent, decidit i arriscat. Li agradava explicar-nos que provenia de l’home desclassat que portava a dins. No li faltava raó.

Només quan va creure que no era convenient políticament seguir al front del Govern o liderant la ’UCD, contra l’opinió de molts companys, va abandonar una cosa i l’altra, però, fins i tot, ambdues decisions van ésser el producte d’una mentalitat de lluitador, d’un home que, des del compromís polític, creia honestament i sincera que servia al seu país. I a fe que ho feia!

El mestratge d’un polític d’aquests característiques és impagable i en aquella legió de joves i no tan joves centristes que tenien el cognom de socialdemòcrates, liberals o demòcrata-cristians, el valor d’en Suárez era un punt constant de referència política i de disciplina militant. Tant és així, que en la primera campanya del Centre Democràtic i Social l’any 1986, on el CDS va obtenir un extraordinari resultat electoral, el lema del partit era “El valor del centro”. Es referia a la importància d’un partit de centre que moderés l’eventual acció de govern de conservadors i socialistes i que donés a Espanya un punt d’equilibri imprescindible, que amb el decliu del CDS jo sempre he trobat a faltar. Amb un partit de centre com el que inspirava Adolfo Suárez, probablement Espanya seria diferent i Catalunya també.

Però volia dir una cosa més: el valor, el coratge, la passió política per a fer canviar primer i prosperar després, el seu país i fer-ho, des d’un partit que estimava, pensant que era un instrument insubstituïble per a dur a la pràctica aquell canvi transcendental.

El recordaré sempre a la tribuna parlamentaria, al faristol d’un míting electoral, parlant relaxat amb els conciutadans que l’abordaven, discutint acalorat al carrer amb aquells que l’increpaven, concentrat treballant al seu despatx. Sempre donant la cara. El recordaré com un home valent, coratjós, amb un extraordinari talent i un compromís insubornable. Profundament honest amb els seu país i amb les persones que estimava. Un dels grans. Descansi en Pau.


Suárez

El President Suárez ha mort. Aquests dies llegirem pàgines i pàgines fent-se ressò de les qualitats humanes i polítiques del primer President de la democràcia espanyola del darrer terç del segle passat. S’han parlarà molt i bé i no s’exagerarà.

Adolfo Suárez va ésser, a parer meu, l’artífex principal – no l’únic esclar – del restabliment de la democràcia a Espanya. El seu paper serà jutjat per les dones i els  homes que pensaran  i escriuran sobre la seva figura destacant-ne la seva aportació insubstituïble per a passar, pacíficament,  d’un règim totalitari a un de democràtic.

Els elogis i reconeixements, potser un punt tardans com sempre en aquest país,  seran pràcticament unànimes, i poc podré afegir-hi. Vull, però,  recordar la meva experiència personal d’uns  anys intensos treballant, colze a colze,  al seu costat  juntament amb altres  companyes i companys per dotar a Espanya d’un partit –CDS- de centre, liberal i reformista, independent de les dues formacions polítiques majoritàries: PP i PSOE. Sostenia que era l’opció política  que governant moderaria positivament els uns i els altres.

Era un home que estimava la política per damunt de tot, que vivia per ella. Era un ciutadà compromès amb les seves idees, que volia posar al servei del seu país una amplíssima i experiència única trufada de grans èxits i d’alguns fracassos. Família a banda, res interessava a en Suárez més que la seva acció política, res el satisfeia més que el debat polític, la reflexió i passar, sense solució de continuïtat, a l’acció. Aquest era el Suárez que vaig conèixer: un polític reformista en estat pur.

M’explicava sovint, que havia nascut per a fer política i, malgrat els seus anys  a l’antic règim, es va convertir a la democràcia, fent-ho sincerament i exercint sense reserves. Amic lleial del Rei i profundament honest amb els  seus conciutadans.

Per a mi en Suárez va esser un mestre – en el sentit més ampli de la paraula-i apreciava en les seves qualitats un home de gran carisma, demòcrata convençut, respectuós amb els seus adversaris polítics i determinat a actuar des del consens. El coratge i la valentia el feien  un líder indiscutible.

El President Suárez estimava i es feia estimar. Era un home noble de cor, profund de sentiments i allunyat de rancúnies personals. Aquesta actitud la transmetia sempre amb la seva conducta. Per això en Suárez, que no va ésser sempre votat en la mesura de les seves expectatives,  si que va ésser respectat sempre i estimat sovint.

Una generació sencera de liberals i socialdemòcrates centristes en podem donar fe. El primer President de la democràcia recobrada amb la seva trajectòria política al servei d’Espanya restarà per a molts de nosaltres com un exemple d’honesta conducta democràtica. Descansi en pau.