Suárez

El President Suárez ha mort. Aquests dies llegirem pàgines i pàgines fent-se ressò de les qualitats humanes i polítiques del primer President de la democràcia espanyola del darrer terç del segle passat. S’han parlarà molt i bé i no s’exagerarà.

Adolfo Suárez va ésser, a parer meu, l’artífex principal – no l’únic esclar – del restabliment de la democràcia a Espanya. El seu paper serà jutjat per les dones i els  homes que pensaran  i escriuran sobre la seva figura destacant-ne la seva aportació insubstituïble per a passar, pacíficament,  d’un règim totalitari a un de democràtic.

Els elogis i reconeixements, potser un punt tardans com sempre en aquest país,  seran pràcticament unànimes, i poc podré afegir-hi. Vull, però,  recordar la meva experiència personal d’uns  anys intensos treballant, colze a colze,  al seu costat  juntament amb altres  companyes i companys per dotar a Espanya d’un partit –CDS- de centre, liberal i reformista, independent de les dues formacions polítiques majoritàries: PP i PSOE. Sostenia que era l’opció política  que governant moderaria positivament els uns i els altres.

Era un home que estimava la política per damunt de tot, que vivia per ella. Era un ciutadà compromès amb les seves idees, que volia posar al servei del seu país una amplíssima i experiència única trufada de grans èxits i d’alguns fracassos. Família a banda, res interessava a en Suárez més que la seva acció política, res el satisfeia més que el debat polític, la reflexió i passar, sense solució de continuïtat, a l’acció. Aquest era el Suárez que vaig conèixer: un polític reformista en estat pur.

M’explicava sovint, que havia nascut per a fer política i, malgrat els seus anys  a l’antic règim, es va convertir a la democràcia, fent-ho sincerament i exercint sense reserves. Amic lleial del Rei i profundament honest amb els  seus conciutadans.

Per a mi en Suárez va esser un mestre – en el sentit més ampli de la paraula-i apreciava en les seves qualitats un home de gran carisma, demòcrata convençut, respectuós amb els seus adversaris polítics i determinat a actuar des del consens. El coratge i la valentia el feien  un líder indiscutible.

El President Suárez estimava i es feia estimar. Era un home noble de cor, profund de sentiments i allunyat de rancúnies personals. Aquesta actitud la transmetia sempre amb la seva conducta. Per això en Suárez, que no va ésser sempre votat en la mesura de les seves expectatives,  si que va ésser respectat sempre i estimat sovint.

Una generació sencera de liberals i socialdemòcrates centristes en podem donar fe. El primer President de la democràcia recobrada amb la seva trajectòria política al servei d’Espanya restarà per a molts de nosaltres com un exemple d’honesta conducta democràtica. Descansi en pau.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s