Suárez un polític valent

Suarez

 

 

Resulta difícil avaluar les virtuts polítiques d’un home que va tenir l’habilitat i el coratge necessaris per a liderar un procés de canvi tan extraordinari com el que va viure Espanya en les darreries dels anys setanta del segle passat.

Parlem d’una transició arriscada amb els seus clars-obscurs que va possibilitar que els espanyols recuperessin la llibertat i exercissin la democràcia amb un creixent grau d’implicació. No va ésser l’únic artífex, esclar, però, a parer meu, va ésser el més determinant, una vegada el Rei el va anomenar per sorpresa President del Govern espanyol.

El vaig conèixer personalment en una inoblidable reunió l’any 1985 en el seu despatx i em vaig adonar immediatament del seu lideratge, capacitat d’anàlisi i magnetisme que el van caracteritzar sempre. Era senzill i directe. Era clar, poc amant de les metàfores i els circumloquis. No era un teòric, no era un destacat pensador polític, no era un estudiós de la cosa pública, era un estrateg i un home d’acció.

La política va ésser durant tota la seva vida la seva gran passió. Ho vaig percebre aquella tarda i ho vaig comprovar manta vegades durant els anys que vam col•laborar molt estretament a Catalunya primer i a Espanya després.

No li agradava perdre’s en discussions que ell deia bizantines. Es prenia el seu temps– de vegades molt de temps- per a prendre decisions que analitzava amb molt deteniment però, acabat el procés, el millor Suárez era el polític que passava a l’acció.

Deia en el començament de l’article que no era fàcil avaluar les virtuts polítiques d’un líder carismàtic com en Suárez però en un moment tan senyalat com el que avui vivim, en vull destacar la seva valentia i el seu coratge personals.

No vaig advertir ni en una sola ocasió des d’aquella tarda de l’any 1985 que en Suárez tingués por de res. Venia d’una història recent plena d’operacions complicades al límit, de reptes impossibles i de situacions ben perilloses. Sempre jugant-se-la …. sense vacil•lar. És ben sabut. Això forma part de la història: des de la legalització del partit comunista fins el 23 F, però vaig comprovar, militant sota la seva direcció, que estava disposat a plantar cara davant de totes les eventualitats polítiques i personals.

Des d’aturar reiteradament als poders fàctics a enfrontar-se a un piquet que l’escridassava al carrer. Era un valor físic, espiritual que naixia d’un caràcter valent, decidit i arriscat. Li agradava explicar-nos que provenia de l’home desclassat que portava a dins. No li faltava raó.

Només quan va creure que no era convenient políticament seguir al front del Govern o liderant la ’UCD, contra l’opinió de molts companys, va abandonar una cosa i l’altra, però, fins i tot, ambdues decisions van ésser el producte d’una mentalitat de lluitador, d’un home que, des del compromís polític, creia honestament i sincera que servia al seu país. I a fe que ho feia!

El mestratge d’un polític d’aquests característiques és impagable i en aquella legió de joves i no tan joves centristes que tenien el cognom de socialdemòcrates, liberals o demòcrata-cristians, el valor d’en Suárez era un punt constant de referència política i de disciplina militant. Tant és així, que en la primera campanya del Centre Democràtic i Social l’any 1986, on el CDS va obtenir un extraordinari resultat electoral, el lema del partit era “El valor del centro”. Es referia a la importància d’un partit de centre que moderés l’eventual acció de govern de conservadors i socialistes i que donés a Espanya un punt d’equilibri imprescindible, que amb el decliu del CDS jo sempre he trobat a faltar. Amb un partit de centre com el que inspirava Adolfo Suárez, probablement Espanya seria diferent i Catalunya també.

Però volia dir una cosa més: el valor, el coratge, la passió política per a fer canviar primer i prosperar després, el seu país i fer-ho, des d’un partit que estimava, pensant que era un instrument insubstituïble per a dur a la pràctica aquell canvi transcendental.

El recordaré sempre a la tribuna parlamentaria, al faristol d’un míting electoral, parlant relaxat amb els conciutadans que l’abordaven, discutint acalorat al carrer amb aquells que l’increpaven, concentrat treballant al seu despatx. Sempre donant la cara. El recordaré com un home valent, coratjós, amb un extraordinari talent i un compromís insubornable. Profundament honest amb els seu país i amb les persones que estimava. Un dels grans. Descansi en Pau.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s