Resta encara marge de maniobra? – La Vanguardia – 09.03.17

No cal que repetim, per conegudes, les principals característiques de l’escenari polític català. Els seus perfils estan clarament definits. Caldria però, assenyalar que l’informe del Consell de Garanties Estatutàries rebla el clau. La resposta del Govern i dels partits que li donen suport, també. Aquesta està en consonància amb el discurs inequívocament independentista de referèndum si, o si. La interpretació que fa el President Puigdemont i Junts pel sí és força discutible. Però Puigdemont no enganya a ningú. El referèndum es convocarà així s’ensorri el món.

Sabem que en política el temps és més important que en gramàtica i s’està, literalment,  acabant. El Govern català camina endavant, decidit i confiat. El Govern espanyol, cautelós, espera esdeveniments. L’esforç brutal recau sobre el Govern català.  L’espanyol administra el temps amb un desgast menor.

Junts pel sí fia la seva sort i la del país a l’eventual resposta del poble català. Els  judicis pel 9N, l’abast del cas Palau i el fracàs d’una negociació que mai ha existit graviten sobre la ciutadania, dia rere dia. La lectura que de tot plegat acabin fent els catalans condicionarà el termòmetre de la mobilització popular. Uns i altres tenen esperances  fundades de quant pujarà o baixarà la temperatura. El desenllaç final és tanmateix opinable. Vostès jutjaran. És un futurible difícil d’avaluar. Sostinc que, sigui quin sigui, el nivell de la resposta abans esmentada, la convocatòria del referèndum es produirà.  Es farà quan la Llei de Transitorietat Jurídica sigui votada. La iniciada reforma del reglament del Parlament per a poder votar la independència exprés es una mostra inequívoca. Injustificada políticament, però tota una declaració d’intencions.

La resposta espanyola a l’aprovació de la desconnexió serà contundent. El referèndum es convocarà però  no es celebrarà. Em poden creure si els hi dic, que aquesta és una constatació prudent i ben intencionada. Potser equivocada? Es veurà.

Davant d’un escenari presumiblement advers que doni com a resultat la  no celebració de la consulta, hi ha cap alternativa? Crec que si. Cal que cremem totes les naus en l’envit? Sincerament, penso que no. No ens convé. Què es pot fer llavors? No ho  comparteixo gens, però entenc, que el President de la Generalitat, tot respectant  la paraula donada, convoqui el referèndum. Modestament, suggeriria que ens ho estalviéssim  però sospito que això no passarà.  Quan succeeixi, s’hauran d’avaluar les conseqüències immediates i mediates. Caldrà fer-ho amb prudència i serenor. El Govern català haurà de plantejar-se, si disposa o no,  del marge de maniobra suficient. Ells ho sabran millor que ningú. Si pogués fer una sola recomanació seria la següent: no s’encerclin en la ciutadella, obrin,  en la mesura que puguin, finestres d’oportunitat.  Una de molt  important és conservar la potestat – avui per avui indelegable- del President de la Generalitat per a dissoldre el Parlament i convocar eleccions anticipades. Disposar-ne per exercir-la.

Si, finalment, ho fa, el Govern haurà d’explicar als nostres conciutadans el complex context polític en el que es pren la decisió. Clarament, sense subterfugis. Caldrà confiar, aleshores,  en el poble de Catalunya. Ell ens dirà, segur de si mateix,  el que cal fer.  El que, com a subjecte sobirà, vol,  tot marcant el camí en el que ha de discórrer la propera legislatura. Facin-li cas.

Si s’expliquen les coses bé, si es mesura amb fredor  la correlació de forces, si s’analitza el marge de maniobra i s’opta per a la convocatòria de les eleccions, hauran de  fer-ho amb tranquil·litat d’esperit. Parlant amb respecte als nostres conciutadans. Ningú  els acusarà de rendició, traïció o d’ensulsiada. Per ser més precís, ho faran els de sempre. Només una condició resta decisiva. Els partits polítics independentistes hauran d’adoptar aquest acord amb peu d’igualtat i tots a una. S’evitarà així que la hipotètica responsabilitat d’un desenllaç no volgut, recaigui acusador sobre un partit o un altre.

Tindrem temps per endavant per a reflexionar, repensar primer i actuar després. I ho podrem fer tots junts. Independentistes, catalanistes i unionistes condicionats pel que el  poble de Catalunya hagi decidit electoralment. Els catalans ens obligaran a fer-ho.  Tindrem el vell mandat o un de nou. Indiscutiblement, haurem entrat en el post-Procés

Resta encara marge de maniobra-



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s