Punt de Partida. La Vanguardia 05.04.17

Els divuit mesos previstos en el full de ruta del Govern per a declarar la independència unilateral de Catalunya s’han  acomplert. Excepte la CUP i moderadament, ningú ha pressionat al President Puigdemont i els seus aliats en cap sentit. S’ha imposat  una tensa prudència. Malgrat tot, el temps polític s’esgota. S’atansa indefugible el desenllaç.

No he dubtat mai que en Puigdemont convocarà el referèndum. És home de paraula i ho farà. Crec, tanmateix que no es celebrarà. Sospito, des de fa mesos, que l’actual correlació de forces, Govern-Gobierno, ho farà impossible. Ja es veurà.

La no celebració de la consulta comportarà, més aviat que tard,  la convocatòria anticipada d’eleccions. Quan? Quasi amb tota seguretat aquest mateix any 2017. En quin escenari? Encara no ho sabem. Però l’avançament dels comicis és la darrera sortida política que li resta a Junts pel Sí.  Anirem a una nova comtessa electoral on hauria d’ésser possible, perquè és necessari, que el catalanisme de la segona dècada del segle XXI – que no és independentista –  hi fos present. Seria una pèssima noticia que un espai de centre, avui incomprensiblement abandonat, no trobés un referent sòlid que ajudés a canviar de soca-rel l’actual estat de coses a Catalunya i la perillosa deriva que s’albira.

Penso en un tipus de catalanisme liberal i humanista que, apostant per la llibertat i  l’ordre, impulsi noves majories parlamentaries que governin al servei de tots els ciutadans. Es tracta de dedicar el millor de les nostres forces i capacitats a ocupar-nos amb rigor de la gestió pública.  Una força política que, conscient del transcendental moment que viu el país, tracti de superar positivament l’orfandat que sent una part important de l’electorat, desconcertada per la dramàtica evolució de la situació en aquests darrers anys. Tot sabent, que res tornarà a ésser com abans i mirant la nova realitat cara a cara.

Una nova formació que aposti per un exigent autogovern obert a tothom. Liberals, humanistes i europeistes decidits a lliurar un inaplaçable combat polític contra l’esquerranització i l’antisistema rampants que acabaran per arruïnar Catalunya.  Ara bé,  aquest nou partit que ha de néixer,  no té comptes polítics pendents amb ningú,  ni adversaris que no hagi de respectar seriosament.

Hem d’haver après les lliçons polítiques que el Procés ens ha ensenyat a bastament. Ens convindria no caure de nou  en l’actitud, un punt immadura, de creure que tot allò que volem no només és imprescindible, i a més, sempre és possible. Hauríem d’acceptar que en política es progressa des de bases sòlides amb majories molt qualificades. Construir junts vol dir saber, que negociar en condicions amb un Estat que no dona, ni donarà facilitats, exigeix determinació, intel·ligència i una constància imbatibles.  Saber que la partida que juguem és de més llarg recorregut. Vet ací on rau l’autèntica legitimitat.

Quan pensem en un nou partit, proposem una innovadora estructura organitzativa transparent i moderna, que, alhora, protagonitzi una resposta ferma amb la voluntat de dialogar i acordar malgrat les conegudes dificultats de fer-ho. No conec cap altre camí si es vol respectar la llei i avançar democràticament. Està demostrat que les dreceres no serveixen. Cal l’esforç de dones i homes  compromesos, implicats, convençuts que només la lluita intel·ligent i pacient paga. En aquesta orientació, els joves han d’estar en la primera fila d’aquest designi amb l’entusiasme entregat,  renovador i refrescant que els caracteritza.

Serà l’hora de tots aquells votants que desitgin un país nou i vell alhora,  maldin per conservar i enfortir les nostres millors tradicions polítiques i respectar els nostres principis.  Lluitant desacomplexadament per l’esforç, el mèrit, el compromís, la convivència i la cordialitat imprescindibles per a que el país progressi i la prosperitat,  reduint les desigualtats, arribi a tothom.

Caldrà el suport de milers de catalans que pensaven fins no fa massa que la independència resolia bona part dels nostres problemes i  que ara accepten, molt decebuts,  que han d’ajustar de nou la mirada i fer de la política amb majúscules,  l’autèntica eina de transformació del nostre país.

Hem de respondre dels antics somnis amb realisme i eficiència. Podem donar una passa endavant aprenent del que hem viscut tan intensament. I ho podem fer esperançats, sense vençuts, ni rendits  i sense rancúnia. Encara hi som a temps. Volem caminar junts i es pot fer, construint un país confiat i amb oportunitats per a tots.

Per a molts de nosaltres, catalanistes provats,  és un punt de partida cap a un present més promissori pels catalans. Son, en definitiva, els qui tenen la darrera paraula.

Punt partida. La Vanguardia



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s