LLiures. En defensa del catalanisme. La Vanguardia. 30.06.17

Fa uns dies, en Francesc Marc Álvaro publicava en aquest diari un article  “Partits per a la desfeta”. Em va cridar l’atenció el seu contingut. Álvaro és un analista fi, ple de matisos i, malgrat que, tot sovint opina com un intel·lectual orgànic dels independentistes catalans, sempre desperta el meu interès.

Ara bé, penso sincerament que, potser, en aquest article,  fa una lectura precipitada i un  punt tòpica dels documents fundacionals de Lliures. Diria que,   fins i tot, ha confós, de bona fe, algunes de les nostres posicions polítiques amb les propostes d’una  plataforma de recent aparició. Se’m permetrà que formuli en positiu les tesis del desacord sense massa referències explícites al seu article. M’hi veig obligat per economia d’espai.

  • Lliures aborda des del minut zero el problema principal que pateix Catalunya, que ha condicionat, sens dubte, el nostre naixement com a partit. Fem una descripció precisa del context actual del Procés i les seves limitacions. Tot destacant que l’estratègia errònia impulsada pel Govern d’Espanya ha fet créixer acceleradament el nombre de nous independentistes catalans. També hem estat clars respecte dels inadequats objectius que el Govern català s’ha plantejat, repetint manta vegades que el camí seguit difícilment ens portarà enlloc. La convocatòria d’un referèndum unilateral, si no és acordada, legal i vinculant no és cap solució per resoldre els nostres problemes.

  • Álvaro oblida que a Lliures defensem amb insistència que el Procés ha implicat una letal esquerranització de la política catalana. Hem explicat  que el PdeCat  i una  part de l’electorat català s’ha desplaçat cap a l’esquerre perquè inevitablement,  avui com ahir,  l’independentisme, si vol tenir èxit, ha d’anar lligat a l’esquerranisme. La història de Catalunya ens parla a bastament.

  • Diu en FMA, que “potser una oferta de reconeixement nacional explícit, un finançament equivalent al concert basc i un blindatge cultural podria reduir la xifra actual de votant independentistes”. Exacte. Aquesta és una tesi principal de Lliures i el debat no és, per a nosaltres,  nominal o d’essències. És l’aposta del catalanisme liberal per un programa polític que sosté que la correlació de forces ens és desfavorable i que políticament prendrem mal. No es tracta de recular pel mateix camí, sinó de seguir endavant per un de diferent.

  • Res més lluny de l’ànim de Lliures que situar-se en un espai de confort , ni col·lectivament, ni personal. Nadar contracorrent i interpel·lar l’establishment espanyol i català és una tasca difícil i compromesa però és en aquesta hora decisiva, obligació primera. Lliures no és un partit per recollir les restes de la desfeta. Volem evitar al catalanisme una presumible derrota de conseqüències doloroses.

  • L’estratègia de Lliures no té res a veure amb l’equidistància. He sostingut públicament, des del principi,  que Lliures  no és part de cap tercera via.  Fixem l’atenció en que una dinàmica fiada a la mobilització i a la inevitable revolta pot comportar una pèssim desenllaç. Ho hem expressat amb la dicotomia reformes o revolta. Aquest missatge ha d’ésser llegit tant en clau espanyola com catalana. És un avís per a navegants. Un home d’ordre com Francesc Marc Álvaro, hauria de poder escriure, si vol,  que la crida a la insubmissió i a la desobediència es sap com comença però s’ignora com acaba.

  • Apel·lem a un electorat que vol riquesa, benestar, cohesió social i ordre. En cap cas l’imaginem com a immutable i estàtic. Ans al contrari. Entenem que la maduresa dels ciutadans de Catalunya té a veure amb la comprensió intuïtiva de la situació del país. No és cert que la majoria de  l’electorat català hagi mutat genèticament. Sospitem que anirà canviant  i els exemples de quebequesos i  bascos en són una bona mostra.

Per últim, de les paraules d’en Francesc Marc Álvaro, es deduiria que els polítics veterans no hauríem d’impulsar partits nous. Semblaria que polítics, periodistes, científics i tota mena de professionals vindrien llastats per la seva experiència a l’hora d’impulsar una nova idea. Aquesta és, a parer meu,  la més tòpica de les afirmacions del nostre amic.

Lliures crida a ciutadans de totes les edats i, en particular, als joves a l’acció política. En concret, a la defensa del catalanisme liberal i humanista; unes idees ara més necessàries que mai per a Catalunya. Ho fem amb la voluntat de retornar a la política l’estatus d’instrument eficaç i honest que mai hauria d’haver perdut.  Apostem per a una nova estructura de partit i un funcionament intern – ben antiburocràtic – que són volgudament diferents a les  habituals dels partits veterans.

Hi haurà molt més a dir. Prou per avui. Tindrem temps de parlar-ne. Demano, es clar,  que aquesta resposta sigui llegida en clau de cordialitat, concòrdia i moderació perquè aquest és el meu tarannà de sempre i el que el nostre articulista  mereix. El to, tanmateix,  no implica cap tipus de  feblesa narrativa ni ideològica.

Lliures. En defensa del Catalanisme



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s